La pluja fa acte de presència a Fornells

Quan la qualcada es trobava dins l'església de Sant Antoni Abat, celebrant la missa solemne amb el tradicional aigua-ros i preparant-se per sortir a botar, les primeres gotes es van deixar caure per a desil·lusió de molts dels assistents. L'arena de la plaça començava a canviar de color amb la pluja, provocant que les frases més sentides entre els presents fossin: "Esperem que açò passi prest" i "quina llàstima de dia" .

Al voltant del migdia, el fabioler va entrar dins la plaça, donant permís perquè comencés el tradicional jaleo. La primera volta va conviure amb la pluja, que amenaçava amb deslluir la festa, però que només va aconseguir accelerar l'acte. Cavalls, mar i pluja, una combinació que oferia una extraordinària instantània a tots aquells turistes curiosos que amb les seves càmeres captaven aquells petits moments inèdits de Fornells.

De cop, un para-sol va fer acte de presència al bell mig de la plaça. I és que els ànims dels fornellers per exaltar la festa pel seu patró no minven ni s'apaguen així com així.
Per sort, el temps va decidir posar-se a favor dels actes, encara que el sol no es va deixar veure entre uns núvols ben compactes i grisos. La segona volta va aconseguir transcórrer amb normalitat, entre cavalls i arena ja eixuta. En conseqüència, la plaça es tornava a omplir amb visitants i turistes que obrien boca en veure l'espectacle que brindaven els cavalls menorquins. Fins i tot, les expressions dels caixers en entrar dins el jaleo ja denotaven certa satisfacció perquè la qualcada es podria desenvolupar amb certa normalitat. Tanmateix, la preocupació pel fet que el temps tornés a fer de les seves continuava present encara que es maquillés d'entusiasme. Una volta més i va arribar l'acte més esperat del matí, l'entrega de canyes verdes i culleretes de plata va transcórrer amb frissera. Les previsions meteorològiques no eren gaire favorables i es va fer palès en la decisió de la Junta de Caixers de disminuir el temps de cada torn dins la plaça.

Però, sempre mirant el got mig ple, el matí d'ahir va donar als sentits dels assistents uns estímuls que, quasi segur, asseguren que el dia sigui recordat gratament. Unes imatges inèdites gràcies als colors llampants de la plaça, que transpiraven alegria i vida, contrastant amb la tenuïtat de la llum que difícilment traspassava els núvols del cel. A més, la simfonia d'olors marins, d'unes aigües mogudes per la pluja, feien reconèixer de Fornells el seu tret més característic: Un poble mariner que fa vida en el seu port.