Fa un parell de dies que Lluís Marqués Gener ha rebut la notícia que li permetrà emprendre camí cap a la professió que el sedueix. Aquest jove ciutadellenc de 20 anys vol ser actor, així que haver superat les proves d'accés de l'Institut del Teatre és com dirien al seu poble natal quelcom "de dalt de tot".
"Ha estat dur, però finalment ho he aconseguit!", comenta poques hores després de rebre la trucada que li dóna llum verda per entrar al reputat centre de formació de Barcelona. Projectes com "De nom Jesús", el musical "Els Pirates" o, més recentment, la coneguda sarsuela "Foc i Fum" han fet que el seu nom ressoni amb força als escenaris menorquins.
Quan va decidir dedicar-se al món de la interpretació?
Sempre m'ha agradat actuar des de que era ben petit. A escola era el típic que s'apuntava el primer a les representacions teatrals de les funcions escolars. Però no fou fins els 14 anys que vaig interpretar la meva primera obra de cara al públic, "Ai, carai" de la companyia Delfin Serra.
On prosseguí amb el teatre amateur?
Amb el Grup de Teatre Sant Miquel. He après molt de na Mari Genestar, i he participat a Els Pastorets; a l'obra "De nom Jesús"; i al musical "Els Pirates" on vaig fer de pirata i d'un dels guàrdies civils.
Recentment ha format part de l'elenc de "Foc i Fum" i no amb un personatge qualsevol, sinó amb el de "Rafel".
Sí, la veritat és que per a mi, com a ciutadellenc, ha estat un doble orgull. Coneixia a Damià Bosch en coincidir amb ell com a actors però mai l'havia tractat com a director i tenc que dir que ha fet una feina esplèndida. Tenir-lo com a director ha estat una grata sorpresa per tots. A més a més, per a mi fer "Rafel" ha estat tot un repte perquè és un paperàs.
Què sent quan actua?
M'atreu molt el fet d'assumir situacions que no et passen a la vida real; entrar dins personatges que són tot el contrari a tu i tot el procés de preparació que comporta arribar a fer creïble aquell personatge mitjançant el seu estudi i construcció. També tenc que dir que aquí a Menorca he estat sempre envoltat de companyerisme, i açò és també un al·licient. Malauradament no sé que em trobaré fora...
És conscient del camí tan difícil que ha triat?
Sí, i també sé que és un camí que al principi xoca quan comparteixes el teu propòsit amb la família o amb els amics. Però tenc que dir que a casa sempre m'han recolzat fins el punt que ara ho viuen més que jo.
A quin mitjà li agradaria treballar: teatre, cinema o televisió?
La veritat és que sols he fet teatre. He participat a algun curtmetratge però sempre han estat projectes d'aficionats, llevat d'una aparició a la sèrie de Miguel Bosch "Vent Maleit". Però crec que m'estira el teatre ho al manco aquest és el mitjà que visc al cent per cent quan som damunt l'escenari. Encara que tenc clar que ho provaré tot.
Fins a on li agradaria arribar?
Vull aprofitar el moment al màxim i aprendre tot el que pugui durant aquets quatre anys a l'Institut del Teatre. Vaig a disfrutar i a fer molta feina però tenc clar que vull acabar vivint de la interpretació. Il·lusió no m'hi manca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.