No hi havia més ulls per obrir, estaven al davant i, acompanyats d'un gosset, escoltaven les històries que aquella jove descobridora de tresors narrava sobre construccions gegants de pedres ciclòpies. Havien retrocedit uns anys enrere, cap al primer mil·leni abans de Crist i estaven trepitjant terreny talaiòtic. Aquesta, possiblement fou la història que tres petits aventurers van poder entendre ahir mentre visitaven les excavacions de Cornia. Però mentre això passava per la seva ment, els d'edats superiors es demanaven pel procés de construcció d'aquells jaciments, per la monumentalitat de les pedres ciclòpies i per la perfecció a l'hora de construir-lo.
La jornada de portes obertes al poblat talaiòtic de Cornia va servir per donar a conèixer no només les darreres troballes i l'estat de les excavacions sinó mostrar a la gent in situ com treballa un arqueòleg. "El projecte és cofinançat pel Govern balear i el Consell, és a dir, són diners públics i creiem que és just que reverteixin en el poble per tal que els ciutadans coneguin la seva història i el seu passat" explica la co-directora de les excavacions, Montserrat Anglada, qui alhora afegeix que "l'objectiu d'aquesta jornada de portes obertes és implicar a la gent en les tasques d'excavació arqueològica i que, d'aquesta manera, assimilin el jaciment com un bé propi que han de cuidar i conservar".
És també del parer que "molts cops la gent ens relaciona amb descobridors de tresors, quan la nostra feina és molt més metodològica científica per tal de documentar i recollir les dades fruit de l'excavació arqueològica". Un treball minuciós i constant que avança passeta a passeta. I és que, fins el moment, només s'ha excavat un cinc per cent del poblat.
Durant la franja horària que es podia visitar el jaciment van circular per la zona unes setanta persones. "Amb l'afluència de gent que ha vingut a conèixer el poblat ens adonem que els ciutadans volen saber més del nostre passat, Cornia ha estat un pretext, la gent ha demanat d'altres poblats i altres jaciments amb l'afany de ser partícips de la història dels seus avantpassats", indica satisfeta.
Els co-directors del jaciment, Montserrat Anglada i Antoni Ferrer, van ser els encarregats de discernir cadascuna de les troballes del poblat. Les datacions de C14 per a l'edifici sud adossat al gran talaiot oest semblen indicar un moment d'ús situat entre el 1000 i 800 abans de Crist, mentre que el moment d'abandonament del mateix sembla situar-se entre el 800 i 500 abans de Crist. El monument no deixà indiferent a cap dels visitants, per la seva immensitat, per la peculiaritat de l'escala que duu al talaiot així com per les troballes, com una part d'un crani de cérvol amb una banya entre les restes de fauna, la vintena de punxons d'os, la cinquantena de molons de gra, el més d'un centenar de percussors i el braser. "Aquest braser es va trobar així o s'ha reconstruït?" demanava un visitant mentre un altre afegia "què curiós que estigui enrajolat amb pedra pissarra". La visita seguia cap al talaiot est, constituït per dos cossos adossats a una murada més antiga i una galeria central que el travessa així com dues cisternes que posteriorment van ser convertides en femers. Aquests van ser motiu més que suficient per deixar anar una foto rere l'altra. Els materials descoberts en els nivells inferiors pertanyen a la darrera ocupació talaiòtica del segle III abans de Crist.
Això sí, molts de qui van decidir visitar el jaciment ho van fer amb una idea concreta, la de conèixer el lloc on es va trobar el recipient amb el perinatal.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.