"A Menorca mai no havia emprat un paraigua i aquí no puc sortir sense un"

Sintes, de pare menorquí i mare anglesa, no es va trobar amb gaires dificultats a l'hora d'adaptar-se a la nova vida a Cardiff, especialment pel fet que dominava a la perfecció l'idioma, que sempre li han parlat a casa.

De moment, la menorquina viu a una residència d'estudiants ubicada a les afores de la ciutat i estudia primer curs de Periodisme a la Universitat de Cardiff.

Per què va decidir marxar a estudiar a l'estranger?
Volia fer un canvi i, tot i que no tenia gens clar quina carrera fer, no tenia ganes d'anar a estudiar a Barcelona. La majoria dels joves menorquins van cap allà i, tot i que la Ciutat Comtal és gran, sempre t'acabes trobant amb la mateixa gent. Al desembre de 2009 em vaig començar a informar sobre els requisits per estudiar a Anglaterra. En un primer moment no estava gaire segura i em va costar molt decidir a quines universitats enviar les meves sol·licituds.

Quin tipus de sol·licituds va haver de presentar?
Per inscriure't has d'enviar una petita descripció sobre com ets i per què t'agradaria estudiar la carrera que has escollit, enviar les teves notes i un escrit d'un dels teus professors. Finalment, vaig decidir sol·licitar plaça per estudiar "Journalism, Media and Cultural Studies", que vindria a ser Periodisme, a la City University de Londres i a la Cardiff University.

I la van acceptar a Cardiff.
Em van oferir una plaça condicional a Londres, que vol dir que havia d'aconseguir un tant per cent de nota determinat per a entrar, i una plaça incondicional a Cardiff, on podia estudiar amb les notes que ja havia presentat. Vaig informar-me sobre la ciutat i la universitat i em va agradar. Tenia tot el que necessitava i vaig acceptar.

Per quin motiu es va decantar per la carrera de Periodisme?
Fins a quart d'ESO no tenia gens clar què volia estudiar però em vaig començar a interessar per la fotografia. Sabia que dedicar-me a això era difícil i sobretot és molt car a l'hora de començar perquè has de tenir una bona càmera, objectius i filtres. Vaig pensar que seria una bona idea estudiar Periodisme ja que una vegada que hagi acabat la carrera puc compaginar-ho amb la fotografia.

Quan va arribar a Anglaterra?
A mitjans de setembre. El primer que vaig pensar a l'arribar va ser: "Quin fred!" El dia abans de marxar cap a Cardiff estàvem a 28 graus a Menorca i el primer que vaig haver de fer a l'aterrar aquí va ser comprar-me una jaqueta. Una vegada solucionat el problema del fred, vaig descobrir la ciutat i em va agradar molt. Cardiff és petita i tot està molt a prop, hi a parcs i moltes zones verdes per passejar i els edificis de la universitat són sorprenents.

Va tenir problemes amb l'idioma?
No. La meva mare és anglesa i sempre m'ha parlat en anglès. A més, molts coneguts i familiars també son anglesos i, per tant, sempre he estat acostumada a tenir aquesta llengua present a la meva vida.

Llavors, havia visitat Anglaterra amb anterioritat, no es així?
Efectivament. Des de molt petita he viatjat a Manchester, la ciutat on va néixer la meva mare. Tinc molts bons records de les meves visites allà. És sorprenent, i segueix sent-ho, passar d'estar a un lloc tan petit com Menorca a estar a Manchester, on hi ha grans cinemes, zoològics, parcs i milers de coses per fer. S'ha de dir que Manchester sempre ha estat una ciutat bastant industrial però darrerament ha millorat molt. Fins i tot s'ha creat un espai anomenat "MediaCityUK" que és una mena de ciutat on es concentren diverses industries digitals i creatives i on traslladaran properament els estudis de les cadenes com la BBC. És un bon lloc per anar a treballar si has estudiat una carrera relacionada amb els mitjans de comunicació.

Tornant a Cardiff, es va habituar amb facilitat a la vida britànica?
Realment era una gran aventura i al principi pensava que em costaria més adaptar-me. Encara que sabia parlar anglès, mai havia estudiat en aquest idioma i tenia una mica de por. Però fent feina i esforçant-me molt he aconseguit que de cada dia fos més fàcil. M'ha costat més acostumar-me al clima, a Menorca mai no havia emprat un paraigua i aquí no pots sortir mai de casa sense un. També s'em va fer un poc estrany acostumar-me a la direcció dels carrers i carreteres. Més d'una vegada quasi m'han atropellat per mirar en la direcció equivocada!

Hi ha algun costum al qual li ha costat habituar-se?
Sobretot a l'horari de menjar, ja que aquí es dina i es sopa molt prest. Tot i així, tampoc menjo a les hores típiques espanyoles sinó que ho faig en funció dels meus horaris i de la gana que tengui!

Viu a una residència d'estudiants?
Sí. Visc a una residència d'estudiants però no és la típica en què hi ha un menjador gran i moltes dutxes sinó que són tres blocs diferents i a cada un d'aquest hi ha cinc plantes i quatre pisos a cada una. A cada pis hi ha entre sis i vuit habitacions amb bany propi i una cuina-menjador compartida. S'està molt bé aquí, tens el teu propi espai però també comparteixes part del pis amb altre gent i això t'ajuda a aprendre que la convivència no sempre és fàcil. I encara menys mantenir la cuina neta! A més, les alarmes d'incendis sonen un parell de cops cada setmana i a hores bastant indecents.

A quina zona es troba?
La residència es troba a les afores de la ciutat, a uns trenta minuts caminant del centre de Cardiff. Tot i així, no estem aïllats ja que és una ciutat universitària i, per tant, hi ha cases d'estudiants i residencies per tot.

Suposo que vivint amb tanta gent ha fet amics amb facilitat...
Sí. El meus companys de pis van ser molt agradables amb mi des del principi i també la resta de gent de la residència. A la universitat és més difícil conèixer a algú perquè les classes són de 200 persones i mai t'asseus al costat de la mateixa gent.

Els estudis escollits han complert les seves expectatives?
Sí. La carrera m'agrada molt, el temari és molt interessant i els pots relacionar molt amb fets actuals ja que la majoria de coses que estudiam son els precedents del periodisme o de l'història actual. De moment, puc dir que la carrera ha complert amb totes les meves expectatives.

A quin àmbit li agradaria dedicar-se en un futur?
Encara no ho tinc clar. Segur que hauré de fer feina d'altres coses abans de poder dedicar-me a una cosa que realment m'agradi. Serà qüestió de temps, de provar coses diferents com treballar a un diari, a la ràdio o a una revista. Després ja decidiré.

Té intenció de tornar a Menorca quan acabi d'estudiar?
Per una part m'agradaria perquè és on he viscut sempre però es molt difícil trobar feina a Menorca i no vull tornar i no poder treballar. Potser m'agradaria més aconseguir experiència professional a diferents llocs i poder trobar una feina que realment m'agradi. Desgraciadament, a Menorca hi ha poques oportunitats per a la gent jove. Tot i així, sempre és agradable tornar a casa!

Què es el que més troba a faltar de l'Illa?
El que més trobo a faltar és la gent, els amics i la família. No obstant, s'ha de dir que a Menorca no hi ha moltes coses que es puguin trobar a faltar durant l'hivern, sobretot per a la gent jove.

Després de vuit mesos a Cardiff, es troba a gust a la ciutat?
Sí. El que més m'agrada de Cardiff és la tranquil·litat que hi sol haver, que es pugui anar caminant a quasi tots els llocs i que es puguin donar llargs passejos per els parcs que envolten la ciutat. Tot i així, a vegades em passa que vaig caminant fins al centre i després estic massa cansada com per tornar a peu fins a la residència. Cardiff no és tan gran com per tenir un sistema de metro però la veritat es que hi ha molts autobusos que passen per a prop del edifici on visc. De totes maneres sempre és mes agradable poder passejar, sobretot a la primavera i a l'estiu quan fa bon temps i totes les flors han florit i adornen els carrers.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info