"Aspiro que les mans siguin el traductor perfecte del cap"

Per què va escollir la joieria per donar sortida a la seva vessant artística?

Sempre m'ha agradat dibuixar, el que m'ha servit per fer els esbossos. Recordo el meu pare fent feina, treballant amb les mans. Els metalls sempre m'han atret. Suposo que per aquestes coses, entre altres

Quins materials prefereix?

Sempre treballo amb plata de llei. Ara que el fet més polit de la joieria contemporània és que no té límits en qüestió de materials, tot està permès, llenya, plàstic, os, tela, paper.....

Quins motius predominen en les seves creacions?

Depenent de l'ànim surten coses molt diferents. Ara mateix treballo i experimento amb materials que trob a les platges.

En què s'inspira?

En tot el que m'envolta, qualsevol cosa te pot "fer l'ullet" a la inspiració, açò és bonic.

Què té de bo i de dolent ser un artesà?

De bo, aprendre tots els dies com ets i com és el metall o els materials que estàs treballant. Anar descobrint petits secrets. Res de dolent.

Li costa desprendre's de les seves obres?

No, la veritat és que en regal moltes. M'agrada que la gent les porti, i que les peces s'adaptin a la personalitat de la gent, és molt graciós i gratificant.

A què aspira en un futur?

A seguir estudiant i poc a poc, que les mans siguin el traductor perfecte del que me conta el cap.