"L’ofici de ceramista requereix disciplina i ganes d’aprendre"

Com va començar a interessar-se per la ceràmica?
Sempre m'han agradat les feines manuals però la introducció al món de la ceràmica em va venir gairebé per casualitat. Vaig estudiar pintura cinc anys a Barcelona i quan vaig tornar, vaig descobrir l'ofici gràcies a Remi Lora. Jo donava classes de manualitats amb fang als al·lots, as Castell. I ell, als adults. Arran d'aquesta activitat em vaig interessar per l'ofici i en Remi, de forma amistosa, em va fer de mestre.

Va suposar un avantatge rebre classes personalitzades?
I tant. Per a un principiant, introduir-se en l'ofici de ceramista no és fàcil. Has de disposar d'un torn i un forn, que no són barats. Jo vaig tenir sort perquè vaig poder fer servir les instal·lacions del taller d'en Remi. A més, les seves classes em van permetre aprendre en mig any el que hauria après en dos si ho hagués fet pel meu compte.

L'ofici de ceramista està avui dia en perill?
En part, sí. El producte artesà és car i no pot competir amb grans empreses, si parlem de material d'obra. Una altra cosa és la ceràmica de decoració. Els ribells i murals continuen tenint adeptes.

Quins valors requereix aquesta professió?
Disciplina i ganes d'aprendre. És un ofici en el qual sempre hi ha coses noves per fer, no és monòton.

El que més crida l'atenció pel que fa als ceramistes és l'ús del torn. Per què?
Veure treballar un ceramista amb el torn sempre ha cridat l'atenció. Impacta perquè la gent comprova que d'un simple tros de fang es poden arribar a fer moltes coses. Però l'ús del torn no és el que sembla. He impartit classes de ceràmica durant tres anys i he comprovat que la gent queda decebuda quan comença a utilitzar-lo. Al principi és molt difícil de manejar i resulta complicat treure alguna peça en condicions.