És llarg, estret, té un parell de cubetes de més de 30 metres de profunditat ubicades davant Calasfonts i Cala Corb i la seva bocana és reduïda. Aquestes són les característiques del port de Maó i les que l'han alçat com el millor per portar a terme un projecte d'investigació sobre la influència d'episodis meteorològics extrems i com afecten a la dinàmica dels ecosistemes costers situats en zones de poc intercanvi d'aigua amb el mar obert, és a dir, badies semitancades. L'estudi ha estat impulsat per l'IMEDEA-CSIC, la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Universitat de les Illes Balears i rep la col·laboració de la Universidad de Cádiz, Universitat de Barcelona i Ports de Balears. L'OBSAM participa en les tasques de logística i assessorament local.
A finals de juny els investigadors participants en el projecte van recollir les primeres dades com, per exemple, temperatures a diferents fondàries. Aquest recull d'informació es durà a terme cada tres o quatre mesos, mentre que l'OBSAM s'encarrega de prendre mostres tres vegades al mes. La tasca es desenvoluparà fins a l'estiu de 2011 i serà a partir de llavors es començaran a interpretar-se i a donar resultats.
Segons informa el tècnic de l'OBSAM, Rafael Quintana, "l'estat de l'aigua dins el port és molt estable i el projecte pretén investigar l'impacte d'episodis meteorològics concrets, com podrien ser petites rissagues, una tramuntanada o pluges intenses". El tècnic de l'OBSAM afegeix que la investigació és pionera a nivell europeu. "No hi ha cap treball fet en aquest aspecte, al menys en tot el Mediterrani Occidental" i que pot servir de model per a l'aplicació en altres ports.
Com a complement a aquesta tasca d'investigació, els tècnics van instal·lar diversos instruments de medició al fons del port que proporcionen dades contínues sobre hidrografia, hidrodinàmica i meteorologia a l'interior del port. Estan instal·lats a les proximitats de tres punts: l'estació James, Hamilton i Lazareto. Estan connectats a les estacions de terra mitjançant cablejat submarí. La curiositat d'aquest sistema de medició es troba en què les dades es poden consultar en temps real des de la pàgina web de l'IMEDEA.
El projecte EHRE, dirigit per l'investigador de l'IMEDEA Gotzon Basterretxea, treballa sobre una primera hipòtesi que és la dinàmica d'aquests ecosistemes que, malgrat a priori són molt estables, podria venir modulada per aquests fenòmens meteorològics que, després d'una alteració activen uns mecanismes fins restablir l'equilibri natural.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.