"Fa 200 anys van projectar un orgue, avui històric, que ens resulta del tot actual"

Recorda quan es va enamorar dels orgues?
No sé realment per on començar perquè des que tenc coneixement m'agraden els orgues. Sent un nano petit record que no volia sortir de l'església mentre l'orgue tocava i en els boscos del nord d'Alemanya quan bufava el vent jo sentia música d'orgue. La meva vida ha estat orgue i segueix sent orgue.

Impressionant. Tenia algú al seu voltant que li fes sentir de manera especial la música d'orgue?
Soc l'ovella negre de la família en aquest sentit. Quan vaig anunciar que em volia dedicar a l'orgue no va ser cap sorpresa, donada la meva passió ja coneguda, però em van dir que estava bé com afició, però que per guanyar-se la vida... seria molt difícil. Les coses que tu somnies que vols ser, quan arribes a què es produeixin, havent estudiat amb el gran mestre que va ser Rudolf von Beckerath, és una sort veure com pots fer obres i ets reconegut, a la vegada sento una gran responsabilitat donat que he pogut fer realitat el que volia i a la vegada ensenyar altres.

Del meu mestre vaig aprendre la importància de la valentia i l'honradesa. Ell va saber estar sobre la tendència d'un temps en què la restauració aplicava els desitjos del moment. El meu mestre va denunciar aquesta pràctica, immediatament va deixar de tenir encàrrecs a la seva terra. El temps li ha donat la raó. Per això per a mi és molt important l'ètica, l'honradesa i mantenir una postura ferma. A tots els seus deixebles ens va marcar molt en aquest sentit.

Es pot descriure, d'alguna manera, la màgia que desprèn la música d'orgue especialment per als qui coneixen bé l'instrument?
Jo, per l'experiència que tinc, podria tenir una certa literatura curtida per explicar-ho, però no obstant hi ha orgues que noto que la seva màgia m'impregna tant com el primer dia que els vaig conèixer i no hi ha paraules per descriure-ho. Un d'aquests orgues és el que tenen vostès aquí, a Santa Maria, encara recordo el primer dia que el vaig veure i les emocions que em va fer sentir. També l'orgue de Santanyí, de Mallorca, que és un orgue internacionalment reconegut encara que no rep, ni de lluny, la mateixa atenció que rep l'orgue de Maó. Fins i tot puc tenir aquests sentiments amb algun orgue propi, com el que vam fer el 2000 per a la Catedral de Brussel·les, m'emociona cada vegada que hi vaig. Va ser una obra de les més difícils, amb què hem tingut el plaer de guanyar una competició internacional.

Vostè, des del 1967, es dedica a la restauració d'orgues i també en construeix de nous, com el que cita de Brussel·les. Té un taller on treballen 20 professionals, reben encàrrecs continuament.
Per a mi va ser un moment determinant quan vaig conèixer l'orgue de Santanyí i vaig sentir que cridava i demanava ajuda perquè estava abandonat, menyspreat, però en la seva essència conservat. No podia marxar de l'Illa plena d'orgues històrics i d'aquí poc a poc vaig tenir encàrrecs d'orgues nous, vaig muntar una escola pròpia, van venir professionals d'altres països, primer van venir per uns mesos, després es van anar quedant i ara fa quinze anys que estem casats en família al Papiol on tenim el taller. Són tasques dures, però com que sentim el mateix, més o menys, tiram endavant.

Com es va donar aquesta pèrdua de tradició de l'orgue i com ha sigut el seu resorgiment?
A Espanya es va donar més que a altres països com França o Alemanya. Però curiosament l'abandonament de molts orgues històrics ha suposat que es conservessin en estat pur perquè no han estat sotmesos a restauracions en les que s'aplicaven els desitjos de cada època com va passar a França o Alemanya on molts orgues es restauraven cada trenta anys.

Aquí vam caure prou baix en aquesta pèrdua de tradició, però hi ha hagut efectivament un resorgiment en els darrers quaranta anys que s'ha de valorar. De cada dia hi ha més organistes que estudien orgue, una professió no sempre prou apreciada, i a més es van fent obres noves, tot i que a vegades sigui com plantar arbres en el desert, i restauracions. Vostès aquí són pioners en tot això, en cuidar els seus orgues i fer concerts, no conec cap altre lloc on cada dia a l'estiu es faixin concerts com fan aquí.

Quines són les principals diferències que trobam en els orgues de nova creació respecte als històrics?
En el millor dels casos els orgues no expressen l'agressivitat de la nostra època actual, com si passa en altre tipus d'instruments. La música ha de ser suau, ha de tenir també força, poesia... i llavors va sota la pell, on ha d'arribar, si no és així no funciona. Després tecnològicament hem evolucionat molt perquè en orgues molt grans intervé la informàtica en el canvi de registres, no en el so, no té res a veure. D'altra banda, també en els millors dels casos, els materials i la maquinària no es fa gaire lluny de la dels orgues històrics. És una bellesa heretada que no s'ha de perdre.

Parli'ns de l'orgue de Santa Maria que coneix bé. Quina és la seva excepcionalitat?
L'orgue de Maó està en aquests moments pràcticament expressant el que avui en dia es necessita. Es va avançar al seu moment en gran manera. Les caixes trompeto-horitzontals, per exemple, pocs orgues nous encara les incorporen. Igual passa amb els jocs en arca que accentuen l'expressió, la fisonomia de la cadireta d'aquest orgue també és la que en aquest moment es projecte en els nous instruments, per tant és un orgue actual en tots els aspectes excepte en la disposició del pedal que és tan sols per a dotze notes quan avui en dia pot arribar a ser de trenta. Fa 200 anys van projectar un orgue, avui històric, que ens resulta del tot actual. La majoria d'orgues d'aquell temps eren molt clàssics, no incorporaven els avanços que té l'orgue de Santa Maria que és revolucionari, per això dic que és el primer orgue Europeu.

Des del seu punt de vista, quines serien les intervencions que requeriria l'orgue de Santa Maria en aquests moments?
L'orgue de Santa Maria s'ha de deixar com està en tota la seva part ben conservada. Després els canvis que es van anar introduint, i que no respectaven el cent per cent la seva essència, haurien de reconduir-se segons la meva visió. I tècnicament s'hauria de posar al seu dia, restaurar en el sentit històric, recuperar el seu estat original. Per al pedaler, que té aquestes dotze notes en la versió original, s'hauria de trobar una fórmula per tal de poder gaudir de les notes restants que li manquen. Llavors tindríem l'orgue de Maó tal com era i en plena possibilitat d'expressar la música del seu temps tant ibèrica com europea.