"A Newcastle hi ha molta angoixa per les retallades que està introduint el Govern"

Va aterrar a Anglaterra per primera vegada a l'any 1999 ¿Que el va portar fins allà?
Quan vaig acabar la carrera de sociologia, a l'any 1998, vaig començar estudis de postgrau en geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El segon any del programa vaig fer una estada d'un any a la Universitat de Durham, al Regne Unit, gràcies a una beca Erasmus. Sempre m'havia fet il·lusió fer una estada a l'estranger. Vaig estar dubtant entre la Universitat de Roskilde, a Dinamarca, i la Universitat de Durham. Els dos són centres capdavanters en geografia humana. Tot i que em feia més il·lusió Dinamarca al final vaig triar amb el cap i vaig sol·licitar Anglaterra, més que res per aprendre anglès.

¿L'experiència va resultar enriquidora?
Si, molt. El departament de Geografia de Durham té un nivell acadèmic extraordinari i jo tenia moltes ganes d'aprendre. Hi havia un ambient molt estimulant que no he trobat enlloc més. Cada dos per tres hi havia grups de lectura i conferenciants d'alt nivell. Va ser una experiència única. Des d'un punt de vista personal i social, l'experiència va ser sovint d'estranyesa, sobretot al principi. Durham és una ciutat molt petita, no massa més gran que Maó. La universitat és de les més antigues del Regne Unit i està estructurada a base de "colleges", igual que Oxford i Cambridge. Té per tant tots els ingredients d'una universitat clàssica amb les "high tables", els equips de rem i els bars "crawls". Qui millor ha descrit tot aquest món és Javier Marias a la seva novel·la "Todas las Almas".

Es va allotjar en algún d'aquests "colleges"?
Si. El primer any em van assignar "St John college", que és un dels més antics i tradicionals de Durham. El "college" està situat en la zona antiga, just darrera de la catedral normanda en un palauet que havia sigut de la família de la Reina Mare. El "college" estava lligat a l'església anglicana i tenia per tant un fort ethos religiós. Jo m'allotjava en un edifici de construcció recent que hi havia a prop de l'estació de tren. Quan vaig tornar l'any següent a fer el doctorat, em van assignar un "college" més modern i sense tanta parafernàlia on residien la majoria dels doctorands, el "Ustinov college".

Com recorda els inicis a Durham?
Vaig arribar allà tot sol. No coneixia absolutament ningú a menys de 1000 kilòmetres de distància. A més, no parlava gaire anglès. L'assignatura d'anglès havia estat sempre la meva creu i vaig fer un gran esforç per aprendre'n. A més d'anar a classe, cada dia comprava el diari – més concretament "The Guardian" – i escoltava BBC radio 4. També vaig fer tot el possible per relacionar-me amb altres anglesos i adaptar-me al ritme de vida britànic. Aprendre un idioma no és només una qüestió de gramàtica, sinó també d'integrar-se en un nou món. Al principi pot ser dur perquè no entens res i tot és estrany, però val la pena. En tres mesos en vaig aprendre més que en deu anys. Volia evitar el que fan la majoria d'estudiants Erasmus, que es passen el dia amb altres companys. Record uns estudiants de Sevilla que blasfemaven que Anglaterra era avorrida. Criticaven sobretot el fet que els anglesos sopessin tan prest i que els bars tanquessin tan d'hora. És veritat que Anglaterra pot ser un país més aviat sobri però jo no crec que hi hagi gent avorrida. És un lloc ben divertit i interessant.

Tan interessant que va decidir quedar-se...
Si. Durant la meva primera estada a Durham, el departament de Geografia va fer una jornada de portes obertes per presentar els diferents programes de doctorat que oferien. Com que a Barcelona les coses estaven difícils, vaig decidir provar sort i a l'abril de 2000 vaig sol·licitar una beca per fer el doctorat al Economical and Social Research Council (ESRC), que és el consell de recerca especialitzat en ciències socials. El projecte consistia en una etnografia del turisme de masses a l'illa de Menorca. No fiava en absolut que em donessin la beca.

Però hi va haver sort...
Si. Per sorpresa meva el dissabte de Sant Gaietà vaig rebre un e-mail informant-me que m'havien concedit la beca i que tenia una setmana per acceptar-la. M'ho vaig pensar molt. No és el mateix fer-hi un any que quatre. Al final vaig dir que sí. No és cada dia que se't presenta l'oportunitat de fer el doctorat en un lloc capdavanter com és Durham. En qualsevol cas no deixa de ser irònic que el govern britànic em financés una tesi per estudiar el fet turístic a Menorca.

En concret, quin és l'objecte d'estudi de la seva tesi?
La meva tesi doctoral porta per títol "Tourism as Dwelling: an Ethnography of the Practices, bodies and Places of Mass Tourism in Menorca" i va ser dirigida per Mike Crang. És una etnografia del turisme de masses, més concretament de platja i de l'hotel a Menorca. Les aportacions més importants de la tesi doctoral fan referència al desenvolupament d'una geografia cultural de la platja, l'estudi de la corporalitat de l'experiència turística, el desenvolupament d'una perspectiva cultural del turisme de masses i l'adaptació de conceptes de caire post-estructuralista als estudis turístics. L'eix vertebrador de la meva recerca van ser les transformacions que l'emergència de les societats del lleure ha comportat en la cultura i la vida quotidiana. Les Ciències Socials han donat prioritat als temes i conceptes lligats als processos de producció, tot posant a un segon pla les qüestions relacionades amb el consum, l'oci, l'experiència turística i el lleure. És precisament aquest dimensió "poc seriosa" la que m'interessa a mi i que consider central en la cultura i la vida quotidiana del món contemporani.

¿Va trobar feina fàcilment una vegada finalitzat el doctorat?
Si. Mentre que a l'estat espanyol has d'estar anys fent cua amb contractes precaris; a Anglaterra la transició de doctorand a professor o investigador sol ser ràpida. No hi ha contractes precaris i no calen informes de qualitat. En el meu cas, quan vaig acabar la tesi, el 2004, em vaig incorporar al departament de geografia de la Universitat d'Exeter, a l'altre punta del país, al sud-oest d'Anglaterra. Vaig aconseguir una plaça de professor de geografia humana amb un contracte de dos anys. La universitat anglesa té molts punts dèbils, però és més oberta, és més eficient, està més orientada a la recerca i generalment premia l'excel·lència.

Es va veure obligat a deixar enrere Durham?
Si, vaig instal·lar-me a Exeter, una ciutat que no coneixia de res i que es trobava a l'altra punta del país. El canvi no va ser gens fàcil per què, a més, la meva estada a Exeter va coincidir amb una reestructuració a fons del departament. Fins a set professors van perdre la feina. També va coincidir amb el "Research Assessment Exercise" (RAE), el sistema que avalua la qualitat de la recerca de tots els departaments universitaris. Van ser dos anys difícils de molta pressió. Feia moltes hores de classe i tenia poc temps per publicar. Tot i així vaig fer bons amics i en vaig aprendre molt.

Després de dos anys a Exeter va tornar de nou al nord d'Anglaterra, no és així?
Si. El gener del 2007 vaig guanyar una plaça de professor de turisme a la Universitat de Sunderland, una ciutat industrial que està molt a prop de Durham i Newcastle. Així que vam tornar al nord-est d'Anglaterra. No només va ser un canvi de ciutat sinó també de disciplina. Ara sóc professor de Turisme. L'enfocament de la institució és també molt diferent. Sunderland és una universitat de nova creació que està molt orientada a la docència. La pressió que teníem a Durham o a Exeter per publicar aquí no és tan forta, ara bé feim moltes hores de docència. En els darrers anys la universitat s'ha internacionalitzat molt. Un part molt important dels ingressos prové dels estudiants estrangers, sobretot asiàtics així com també de franquícies que la universitat ha obert a Singapur i Malàisia.

Es troba a gust exercint com a professor?
No crec que ningú que em conegui es sorprengui de que sigui professor. Sempre m'ha agradat la docència i la investigació. El que no m'havia imaginat mai és que acabaria fent de professor a Anglaterra. Malauradament és cada vegada més difícil combinar la docència i la recerca. Està previst que el pressupost universitari es retalli fins un 25 per cent. Això vol dir que les dificultats per fer recerca són cada vegada majors. Ens veim cada vegada més abocats a fer docència i prou. Les universitats més bones acaparen una part cada vegada més gran del pastís.

¿Quines assignatures imparteix?
La meva especialitat és la geografia cultural i el turisme. L'eix vertebrador de la meva recerca són les transformacions que l'emergència de les societats del lleure ha comportat en la cultura i la vida quotidiana. He treballat sobretot en qüestions relacionades amb la corporalitat de l'experiència turística, el turisme de masses, la platja i la teorització del fet turístic. Don assignatures molt variades Patrimoni, turisme de masses, metodològica, desenvolupament turístic i temes actuals en turisme. L'any passat vaig coeditar amb Mike Crang i Penny Travlou un llibre de divulgació científica titolat "Cultures of Mass tourism: doing the Mediterranean in the Age of banal mobilities".

Quina és la base teòrica de l'obra?
Amb més de 230 milions de turistes a l'any, el Mediterrani és el primer destí turístic mundial. El turisme de masses no només ha transformat les economies i els paisatges del sud d'Europa, sinó que ha esdevingut també un fenomen bàsic en la vida quotidiana de milions d'europeus. El llibre proposa una anàlisi cultural d'aquest fenomen. Volem analitzar amb seriositat i dignitat aquestes pràctiques turístiques tot defugint de la idea del turista com a màquina "escurabutxaques". Tot i que pugui semblar una contradicció, volem destacar especialment la importància cultural del turisme de masses així com també de l'hedonisme, el cos i el carnavalesc. El llibre inclou una sèrie d'etnografies de diversos llocs de la Mediterrània entre els quals figuren Menorca, La Costa del Sol, València, Egipte, Marroc i diverses illes greges.

A nivell personal, també va trobar l'amor al Regne Unit...
Si. Vaig conèixer na Jane McDonnell a Durham l'any 2001. Ella feia un màsters i jo el doctorat. Vivíem al mateix "college". Na Jane és de Liverpool però sempre s'ha sentit molt a gust a Menorca. Parla un català amb accent maonès preciós que va aprendre amb molta rapidesa. Na Jane va treballar durant uns anys de professora de secundària fins que va aconseguir una beca doctoral. Esta previst que entregui la tesi aquest mateix mes de setembre. Des de fa poques setmanes, és professora d'educació a la Universitat de De Monfort a Leicester. Ens vam casar el 2008 a Llucmaçanes.

On viuen actualment?
Quan ens vam traslladar de nou al nord-est d'Anglaterra ens vam instal·lar a Newcastle, que és la ciutat més important de la regió. Els primers sis mesos vam viure a Jesmond, al nord de la ciutat i després ja vam passar a viure al municipi de Gateshead, al sud. Vivim molt a prop de Saltwell Park, al barri de Bensham. Gateshead és un municipi de tradició industrial que va patir molt els efectes de la desindustrialització dels anys 70 i 80. En els darrers anys ha viscut però una renaixença. Han restaurat el parc, han construït un auditori i un museu d'art contemporani i han regenerat tot el front fluvial. Una curiositat del nostre barri és que hi viu una de les comunitats de jueus ultraortodoxoss més grans d'Anglaterra.

Què és el que més li agrada de Newcastle?
Newcastle és una ciutat amb molt de carisma, és vibrant i alhora abastable. Té tots els trets característics de les ciutats del nord, un substrat obrer i laborista, una oferta cultural envejable (té un dels millors cinemes d'Anglaterra) i molts pubs pintorescs. La gent de Newcastle tenen fama de ser més oberts i alegres que la gent del sud. Una de les coses que més m'agrada de Newcastle és que està prop d'algunes de les millors zones naturals d'Anglaterra. Ens agrada especialment anar a caminar a la costa de Northumberland i a la muralla d'Adrià. Els paisatges són sempre verds, però l'estiu no hi acaba d'arribar mai. És una ciutat alegre però s'ha de dir que en aquests moments hi ha molta angoixa per les retallades pressupostàries que està introduint el govern i que esta previst que afectin molt especialment el nord-est d'Anglaterra.

Troba a faltar Menorca?
Trobo a faltar moltes coses de l'Illa: els tomàtics, la sobrassada, les albergínies, el formatge, la família, els soparets amb els amics i les nadades a Binisafúller. El que no trobo gens a faltar és la televisió. La BBC no té punt de comparació amb les televisions que es poden sintonitzar a Menorca! Tot i així visitam Menorca dues o tres vegades a l'any, a l'estiu i a l'hivern. En total hi feim quatre o cinc setmanes. Tot i la distància no em sento enfora. I és que avui amb internet tot és més fàcil. El primer que faig cada dia és llegir Menorca.info. Fa poc amb vaig comprar una ràdio wifi que em permet escoltar emissores de tot el món. Sempre que puc escolto les retransmissions del Barça d'en Puyal. Tot i que fa més de deu anys que no visc a Menorca, encara participo en la mesura del possible de la vida menorquina. Tot això abans no era possible.

Es planteja la possibilitat de tornar a l'Illa en un futur?
Sempre dic una mica en broma que si pogués tornaria demà matí. M'agradaria tornar però de moment no tenim cap intenció. Ens trobam bé aquí i ens agrada el que feim.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com