Es Mercadal vibra amb el seu darrer jaleo

Es Mercadal vibra amb el seu darrer jaleo | Josep Bagur Gomila

Maria Dabén Florit17/07/16 0:00
TW
0

El diumenge de Sant Martí va reunir una multitud menor que la del dissabte, però no menys entregada.  La festa del matí va deixar imatges d'il·lusió i tendresa que els mercadalencs i mercadalenques no es van voler perdre. Potser per això el jaleo a la plaça va ser de braços alçats, no tant per ajudar a botar els cavalls, sinó sobretot per immortalitzar-ne el moment. Smartphones, tablets, càmeres i pals selfie ballaven en l'aire per captar un d'aquells instants màgics de connexió entre cavall, genet i poble. Fins i tot n'hi havia alguns que, com que portaven el fill a les espatlles, li encarregaven que capturàs l'estampa d'un cavall potes enlaire.

Un cop acabada la primera volta del jaleo els caixers tornaven de dos en dos creuant el centre de la plaça. Alguns compartien més que l'abraçada, com en Sebastià i na Ruth, que amb la mirada desvetllaven el sentiment que els unia com a parella en aquell moment. L'estima del lligam també s'entreveia entre na Mònica i el seu fill, en Sebastià, de Tirant Nou, quan atravessaven junts el carrer d'enmig.

La gent passejava entre la pols de l'arena i lluitava contra la calor, més forta a mesura que s'apropava el migdia amb capells i pistoles d'aigua mentre les trompetes, tambors i timbals de la banda acabaven d'entusiasmar a un públic entregat. Als peus dels músics, una  filera de bòtils d'aigua que els ajudaria a calmar la set als que no comptessin amb algun amic que, dissimuladament, els passés una pomada.

Noticias relacionadas
El caixer sobreposat Àlex Alacis Riudavets arriba a l’Ajuntament per a rebre la bandera de la mà del batle Francesc Ametller

Els cavalls tornen as Mercadal

Más noticias relacionadas

Les autoritats des Mercadal, acompanyades del fabioler Francesc Gomilia, gaudien de la festa des de la plataforma de la banda, que només es va quedar en silenci per dos incidents. Incidents que es van quedar en ensurts gràcies a la mediació dels assistents i els voluntaris de Creu Roja i Protecció Civil. Un d'ells va ocórrer en el lliurament de les canyes verdes, després de la tercera volta, quan va caure en Tomeu «Xiconis». Va semblar que s'aturava el temps fins que va ressonar un fort aplaudiment, senyal que el caixer s'havia reincorporat al cavall.

Fins l'any que ve

Eren més de les tres quan els cavallers, ja tots amb la canya verda, acudien a la missa solemne a l'Església de Sant Martí, en el transcurs de la qual es va repartir l'aigua-ros. En acabar, van anar junts a la recepció que oferia l'Ajuntament i on el caixer sobreposat va retornar la bandera al batle Francesc Ametller. Ben entrat el capvespre deixaven la caixera batllesa Regina Sintes i el caixer capellà Joan Tutzó als seus respectius domicilis i l'emoció conqueria la població en sentir l'últim toc de fabiol. Ja només quedava que els caixers més joves repartissin l'aigua-ros per les cases des Mercadal perquè Sant Martí es despedís fins l'any que ve.