Els cavalls tornen as Mercadal

Ells, pares, mares, avis i àvies, portaven els més petits, els que gaudiren més del replec. Alguns picaven tamborets convençuts de la seva habilitat; d'altres tocaven temerosos les crins d'un cavall per primer cop i, insegurs, retiraven les manetes ràpidament.

L'olor inequívoca de cavall i festa es conjugava amb el so de les gralles del grup de geganters i de la banda de música d'Es Mercadal que animava amb pas doble els grups d'amics arreplegats per fer les primeres pomades. Quan els músics van pujar al Pla de l'Església, on el caixer capellà Joan Tutzó esperava la comitiva, el pla es va omplir de precavuts que agafaven lloc per a veure com, minuts després, els jenets es treien la guindola i demostraven el seu domini del cavall fent-lo botar davant l'exaltada multitud, que més d'un cop van arronsar per a què mantenís l'alerta. Mentre la caixera batllesa Regina Sintes recollia el bastó de mans del batle Farncesc Ametller, la plaça de la Constitució bullia amb l'exaltació d'una gentada entre la qual no només hi havia mercadelencs. L'accent menorquí es mesclava ahir amb el castellà, l'anglès, l'italià. Fins i tot del basc de n'Anaiz i en Nicolás, que no van acabar a les festes de forma improvisada.

Noticias relacionadas

El Sant Martí més familiar

Más noticias relacionadas

Jaleo net

Tots ells miraven el rellotge de la plaça tot pensant en un jaleo que no es va demorar en excés. Els cavallers, que entraven de dos en dos des del carrer d'enmig no van fer esperar més de mitja hora a un jovent que es va implicar en cada bot. Tot i les aglomeracions la Creu Roja no va atendre casos greus de ferits. La vintena de persones que van assistir només patien contusions provocades per un moment de distracció i se'n van anar amb algun cop o una ungla aixecada per una trepitjada.

La plaça va vibrar fins quasi la mitjanit, quan es va fer el caragol i els caixers i autoritats acudien a les Solemnes Completes a l'Església de Sant Martí. Després que els cavallers més joves repartissin les candeletes que porten enceses a la beguda de caixers de l'Ajuntament, als carrers l'ambient familiar havia desaparegut per deixar pas als joves que s'arreplagaven als bars. Tornaven a ballar, però no al so dels pas doble, sinó de rock al carrer Doctor Llansó.