No podríem començar aquesta crònica sense parlar de n’Abdu Salim, un referent en la història del jazz al nostre país, especialment a Andalusia, Sevilla concretament, ciutat en la qual va viure i va crear la primera escola de jazz en la zona, als anys vuitanta. Assidu del Be Bop, mític club de jazz de la capital andalusa, va revolucionar l’escena jazzística al nostre país, on ara molts músics es reconeixen com a deixebles seus. Abdu Salim va ser un habitual dels escenaris jazzístics europeus dels anys 80 juntament amb figures con Lou Donaldson, Lonnie Smith, Idrish Muhammad o Lou Bennet.
El 27è Festival de Jazz de Menorca ens va proposar el Daahoud Salim Quintet, un quintet liderat pel fill de n’Abdu Salim, un jove pianista que, ben segur, farà parlar. Abans de començar la crònica del concert voldríem, però, felicitar un cop més a l’organització del festival per haver sabut crear una afició i fidelitzar un públic que any rere any confia en les propostes del festival, un públic delerós que amb cares il·luminades per la il·lusió i les expectatives va omplir el passat dissabte la Camus de gom a gom.
El concert va començar amb un blues que va iniciar en Daahoud en solitari i al que després es van afegir en Hendrik Müller al contrabaix i l’espectacular bateria Andreu Pitarch completant el trio base d’aquest grup, que ens va oferir una nit plena de música intensa i variada.
En el segon tema, «El mayor truco del diablo», es van afegir la resta del quintet, el poderós Bruno Clavo a la trompeta i, reemplaçant al trombonista habitual, un solvent Tomeu Garcia, de Llucmajor, al trombó. En la presentació d’aquest tema tan inquietant vam descobrir un Daahoud simpàtic, espontani i molt natural. També en aquest tema ja vam tenir la primera oportunitat d’admirar l’extraordinària fluïdesa i savoir faire de n’Andreu Pitarch, que no va deixar de fer-nos gaudir durant tota la vetllada.
El tercer tema, «La historia del tiempo», estava inspirat, segons en Daahoud ens va explicar, en les diferents edats dels astres, estels i planetes del firmament. En aquest himne melangiós de caràcter ‘Mingussià’, el trompetista gadità Bruno Clavo ja va provocar una primera ovació per part d’una audiència que aleshores ja estava completament entregada.
En el següent tema vam gaudir d’un ritme de Nova Orleans inspirat en el famós «Ponciana» d’Ahmad Jamal amb en Calvo interpretant la melodia. Un tema melòdic de gran bellesa. El quintet va seguir amb «Bon apetit», un tema dedicat, com ens va fer saber en Daahoud, a la dita de «somos lo que comemos», un arranjament psicodèlic que va iniciar en Daahoud al piano sol amb uns acords d’aires ‘Monkians’ i amb un elegantíssim solo de bateria i un solo de trompeta espectacular.
Vam gaudir seguidament de «Canción a Ana», un tema preciós que en Daahoud va començar de nou a piano sol, un himne que ens va fer pensar en «La alegria callada» de Chano Domínguez, però que va acabar, quan ja estaven els cinc músics de nou sobre l’escenari, recordant-nos les sonoritats del «Mo’ Better Blues» del Bill Lee, cançó principal de la pel·lícula homònima del seu fill Spike Lee.
El concert es va tancar amb un ‘làtin’ poderós i frenètic, on el trio base va demostrar un cop més la seva solidesa rítmica i els dos vents es van esplaiar amb llibertat i contundència, van jugar i ens van fer gaudir un cop més de la proposta musical de Daahoud Salim. Com era d’esperar el públic entusiasmat va demanar un bis que el quintet va aprofitar per rematar amb encara més intensitat la feina feta.
El passat dissabte vam assistir a un concert en el qual vam descobrir excel·lents músics que no coneixíem, on vam tenir l’oportunitat de viatjar pels diferents territoris sonors de l’univers musical d’en Daahoud, una proposta plena d’idees, aventures i sorpreses que van enriquir la nostra experiència musical i ens van fer gaudir. No es pot demanar més.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.