Artur Mas recorda a Barcelona la figura del capellà de Fornells, Enric Enrich

Tots dos, Enric Enrich i Artur Mas, van arribar a Fornells el mateix any, el 1965. El primer era el nou capellà i el segon, amb només 9 anys, era un nen que descobria per primera vegada el poble. La seva relació es va forjar durant els estius, quan Mas encara era un infant i Enrich començava a transformar la vida social i religiosa de la comunitat. Des de llavors, com va explicar l’expresident de la Generalitat, va tornar cada any i va establir una forta relació amb el mossèn. Eren temps en què, segons Mas, «l’Església donava l’esquena a la gent i parlava un llenguatge incomprensible per a la majoria». Per això, en la figura d’Enrich, ell va veure «el cel obert», comparat amb la rigidesa a la qual estava acostumat a veure en la institució: «Era un capellà proper, que et mirava als ulls, disruptiu».

Enrich defugia les jerarquies eclesiàstiques i vivia el cristianisme des de la seva essència més pura. Mas el recorda com «un capellà despullat d’ornaments i guarnit d’autenticitat», un home que no predicava des de la distància, sinó que s’implicava en la vida del poble amb humilitat i passió. La seva petjada, segons Mas, segueix viva: «Encara avui ens interpel·la. En un món ple d’ombres, ell continua sent un far de llum». Per a Mas, Enrich no només va ser una figura religiosa, sinó també un home que, amb la seva senzillesa i profunditat, va marcar la comunitat. Va oferir una nova visió del cristianisme, una que va combinar la tradició amb una gran comprensió de la realitat social i les necessitats del moment, sempre fidel a les seves arrels. Mas també va voler recordar a l’acte el pas d’Enrich per la política, una etapa que, segons ell, va ser difícil però, alhora, alineada amb la seva vocació de servei. Enrich va exercir com a regidor de l’Ajuntament des Mercadal i va ser batle de Fornells durant una legislatura, una decisió que el va situar al centre de moltes tensions. «Va patir molt, el va posar en el punt de mira», va admetre Mas. No obstant això, va defensar la seva implicació en la política local, tant en el llibre com durant la presentació: «Jo estic totalment d’acord amb la decisió que ell va prendre. Si un farmacèutic, un sindicalista, un empresari o un professional liberal poden fer de regidor, per què ell no?». Amb aquesta reflexió,

Mas va subratllar l’essència d’Enrich: un home que, més enllà del seu paper com a capellà, va dedicar la seva vida a la col·lectivitat, sempre amb un esperit de servei inqüestionable. Va ser amb aquest mateix sentit innegable de comunitat que tant predicava, com Maria Vilanova Vila-Abadal va escriure el llibre. La seva feina va ser un homenatge a la figura d’Enrich, un home que, amb els seus valors, les seves accions i el seu posicionament davant el Concili Vaticà II, va marcar la comunitat religiosa de Fornells i de Menorca, a la vegada que va treballar per recuperar la cultura pròpia de l’illa després de tants anys soterrada. Enrich va entendre que la fe no podia estar separada de les necessitats del poble, i això va ser el que va permetre que la seva tasca tingués una repercussió tan gran. Va aconseguir connectar amb la gent d’una manera profunda, amb un missatge que transgredia els límits de l’església i les pràctiques religioses establertes.

Per tant, l’obra va ser teixida a partir de les veus d’aquells que el van conèixer i estimar, deixant empremta de la importància de la col·laboració entre tots aquells que van acompanyar Enrich en el seu camí. Un camí que no només va ser de fe, sinó també de transformació social, cultural i política. El llegat de mossèn Enrich, com a home de poble i com a persona compromesa amb la seva terra, queda reflectit a través de les paraules de Maria Vilanova Vila-Abadal, qui, amb la seva obra, ens permet entendre l’impacte de la figura d’Enrich en el Fornells i en la Menorca de la seva època.