La perla 29 fa anys que sosté un idil.li amb el teatre de Mouavad, i, des del primer muntatge que van emprendre, amb Incendis, el 2024 arribava Tots ocells, la sisena obra de l’autor que porten a escena. Oriol Broggi es torna a posar al capdavant d’un repartiment meravellós d’actors i actrius que fan tremolar cadascuna de les paraules que vessen dels seus llavis per arribar autèntiques i en tota la seva esplendor a l’auditori. Perquè el text de Mouavad és poderós, i cru, i poètic, i versemblant, i filosòfic i, fins i tot, metafísic. Una meravella. Però s’ha de dir bé perquè arribi íntegre. I Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Queralt Albinyana, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano i Clara Segura ho aconsegueixen amb escreix! Boníssima interpretació de tots i cadascun, magníficament dirigits, sense estridències ni sobreactuacions, amb una vivència orgànica dels seus personatges que aconsegueix traslladar-nos la cruesa del que ens estan explicant, més encara en el context històric en què ens trobem i l’estupefacció amb què seguim els esdeveniments de l’orient pròxim. La sinopsi de l’obra resa així: «L’Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix a la Wahida, una jove d’origen àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l’islam al cristianisme. Tots dos s’enamoren, i l’Eitan haurà d’enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l’Eitan és atrapat per un atac terrorista que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar. Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis».
Aclaparador el discurs del pare de l’Eitan quan exposa els deures que el porten a ell i a tot el poble jueu a sostenir una herència del passat que marca i marcarà l’esdevenir de la seva gent. Enlluernadora i emocionant la narrativa de l’Eitan quan desmunta el discurs del pare tot al.legant que no existeix cap petjada genètica del passat al nostre ADN i que tot plegat no és més que un constructe cultural i religiós. Preciós el comiat de la Wahida quan, malgrat tot, sent la necessitat d’unir-se al destí del seu poble per no esborrar definitivament la seva identitat, la llengua que l’ha vist néixer... Hi ha molts moments remarcables al llarg de més de 3 hores de metratge teatral i es podria dir que, tot i l’extensió, el muntatge no decau ni un instant. L’estructura fragmentada de la narració, els continus canvis d’espai, molt ben resolts per una escenografia versàtil i àgil que els actors manegen amb autoritat, el recurs del vídeo que signa Francesc Isern, molt ben portat i en cap cas redundant, unes llums, a càrrec de Pep Barcons, que creen l’atmosfera precisa a cada escena, els subtítols en els diferents idiomes que empren els personatges de l’obra (alemany, anglès, yiddish i àrab) i que venen a reforçar la intenció original de l’autor de posar sobre l’escena aquesta pluralitat lingüística i identitària... Tot això, resulta cabdal per sostenir una obra que, de no comptar amb una dramatúrgia adequada, pot no arribar a l’espectador amb tota l’esplendor que mereix la tesis, el tractament i l’enfocament que ens brinda, i la poesia que la travessa.
Tots ocells parla de l’ànima humana portada a l’extrem de les seves forces; parla dels pòsits culturals que tenallen les nostres vides; parla de les identitats que portem impreses des del mateix moment que naixem; de la configuració del nostre pensament i visió del món aparellat a la nostra llengua materna; parla de salts endavant i de capitulacions. Parla de la rebel.lia davant de tot això i de com la ciència, malgrat tot, s’estavella contra aquest mur poderós que s’aixeca a la nostra ment. És un text amb moltes capes, amb moltes vies obertes, que el fan poderosament humà, i poderosament complex.
La representació es tancava amb l’emoció a flor de pell, que feia sostenir una llarga ovació al boníssim treball de tots i cadascun dels que ho havien fet possible. Impossible encabir-ho en aquestes línies...
Enhorabona al Teatre des Born per brindar-nos l’oportunitat de veure a casa nostra aquest treball. Un gran aplaudiment a La perla 29 per seguir construint, una vegada i una altra, autèntiques obres d’art.
