La poeta Llucia Palliser acaba de publicar un nou llibre, «Defensionari», una purga presa a partir d’una ferida supurant que reclama alt i clar l’honestedat, la dignitat des d’un espai fictici a través del qual l’autora convida a l’escolta, a la reflexió, segons assegura la filòloga i poeta Sònia Moll Gamboa a l’epíleg. El llibre serà presentat el pròxim dia 28 demarç, a les 20 hores, a la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears, a Maó, en un acte en que a més de l’autora participaran el poeta Ismael Pelegrí, la violinista Eva Febrer i el guitarrista Alexander Hopkins.
La paraula defensionari no figura al diccionari, què significa?
—Defensionari és una paraula inventada, vaig pensar que en igual que tenim confessionaris que és aquella cosa recollida que només ralles amb una persona, molt relacionada amb el tema religiós, el secret, confessar els teus pecats i haver de dir oracions, defensionari és tot el contrari a un confessionari, és a dir, un espai obert, imprecís, tot lo obert que el vulguis fer perquè puguis cridar, puguis xixiuejar, puguis escriure, puguis dibuixar, és un espai lliure, on tu pots expressar la teva ràbia, el teu dolor, la teva alegria, jo vull que sigui un espai obert. Per jo ha estat una mena de purga, una mena de defensa, sobretot quan te ve el mal aviat, el dolor que et causen certes coses en la vida.
Quin és ser l’origen d’aquest poemari?
—És el trencament d’una relació personal, sentimental. A vegades trenques una relació, però tens precedents de coses fortes que t’han passat, que no saps molt bé com evacuar de la teva vida, açò és un clam a totes aquelles coses que al llarg de tota la meva trajectòria personal m’han fet mal. Es podria centrar amb una relació personal concreta, però hi podries encabir moltes altres coses.
Com ha estructurat el llibre?
—Per començar hi ha tres apartats insertats de manera separada, integrats per deu poemes breus, que són «Vulnerabilitat», «Provisionalitat» i «Evidència», que és una mica el procés en que tu et dones compta que allò que t’està passant està perdut. Primer, som vulnerables a reaccionar de maneres molt semblants a situacions que se’ns donen, per exemple, se repeteix diferents tancaments emocionals en la teva vida i tenim tendència, si no ho treballes un poc, a reaccionar de la mateixa manera. La provisionalitat és quan t’adones compte que efectivament allò és una relació de curt recorregut i l’evidència és quan ho veus ben clar, dius aquí no anam aumon. I entremitjos hi ha aquesta part de Do menor que està integrada per cinc poemes als qual he cercat un moviment de diferents obres de música clàssica en do menor, que és una tonalitat donada a la melancolia, és una tonalitat fosca musical, si algú li fa ganes escoltar-lo juntament amb el moviment que pos a l’encapçalament de cada poema, fabulós.
I avança cap a la recuperació emocional.
—Després hi ha el poema que dona títol al llibre, «Defensionari», és un clam per fer palès les coses que no vols que te passin més en la vida, no vull passar per açò, vull entendre l’amor sentimental, cap a una parella, d’aquesta manera, no d’una altra, posar les basses de com jo el vull entendre a partir d’ara. I la part de «Rescat» que són deu poemes més, de temàtica molt variada, també molt íntims, és un poemari des de molt de l’interior, perquè ve generat d’una situació dura per jo. I després els dos darrers, «Reverdir» que és quan un camp potser erm torna a treure herba, quan l’has regat, l’has cuidat, en aquest cas és una mateixa, perquè torni a brotar herbes, flors, el que sigui. I una volta ja comences a surar, a reverdir, t’acomiades d’aquesta persona.
Què destacaria del seu llibre?
—Una de les constants és el color verd, comença com un color d’ulls concrets, els ulls verds que són traïdors, i que es transforma en aquest reverdir, amb una manera de pau, amb un camp d’herba, herba nova. El poemari comença d’una situació molt tensa, en que ets sents molt perduda, frustrada i evoluciona cap a una certa calma, cap un estadi d’haver fet les paus amb el dolor i permetre despedir-me, que és el darrer poema, de totes aquelles persones que m’han fet molt de mal.
Està satisfeta del resultat?
—Sí, tenc la gran sort que l’hagi editat Nova Editoral Moll, és el poemari 188 de la col·lecció Balanguera, som la primera poeta menorquina que editen i esper no ser la darrera. He comptat amb Sonia Moll Gamboa, la filla de mestre Toni Moll, per realitzar l’epíleg del llibre, un epíleg preciós, Damià Rotger ha fet el disseny i la maquetació, i Carles Moll el tres gravats que apareixen, Estic molt il·lusionada, la veritat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.