Entre Bambolines presenta 'Un senyor damunt un ruc'

A punt de complir el seu primer aniversari i empesos per l’amor al teatre i l’entusiasme dels seus integrants, el grup presenta el projecte teatral més ambiciós, la seva primera obra en quatre actes. Així ho diu el seu director, Sergi Romacho, qui, amb els seus companys, aquests dies pràcticament viu dins del teatre del Casino 17 de Gener, on enllesteixen tots els detalls.

Romacho compta amb un equip actoral molt jove, amb intèrprets d’entre 14 i 18 anys. Açò, però, no resta mèrit a la proposta, ans al contrari. Formen l’equip Clara Bédu (com a Joana), Macià Cleofé (Pere Mateu), Adrià Mesquida (Joan), Roser Marquès (Sor Candelària), Sara Bosch (Magdaleneta), Paula González (Catalina), Jordi Servera i Biel Romacho (s’alternaran per fer el paper d’en Boira), i el mateix director, Sergi Romacho (interpreta a Bartomeu de Binimorat).

Amb l’acompanyament d’un extens equip tècnic, la companyia representarà l’obra de Mas, «una comèdia sana, amb bromes i comentaris que no intenten ferir; és una obra costumista, escènicament rica», descriu el director.

«Joan Mas és un dramaturg que m’encanta, té comèdies i tragèdies molt ben endevinades i molt ben escrites —diu Romacho— i inspirades en personatges reals», que en aquest cas, intenten traslladar de forma fidel damunt l’escenari. «Agafam el llibret original, aprofitant les descripcions que l’autor fa» i, fins i tot, fent cas de recomanacions. «Mas remarca que no s’ha de caricaturitzar el personatge de la monja, que és molt innocent, i és molt mal de fer, però la presentam con un personatge seriós», assegura el jove director.

Escenificar «Un senyor damunt un ruc» esdevé una manera de recordar figures del món del teatre menorquí, que els van inculcar la passió pel teatre. És el cas de José Serra i Magdalena Goñalons, conco i tia de Romacho, però també d’altres familiars de diferents integrants de l’equip. Així, presenten l’obra tot coincidint amb el vintè aniversari de la posada en escena que va fer la companyia Delfín Serra, el 2005, una manera de mostrar certa «nostàlgia», mantenint «l’essència d’aquell muntatge», conclou Romacho.