Antoni Florit Pons 'es pastisset', el mestre de cases que va ser exemple d’esforç i tenacitat

Aquest nou quadern, coeditat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella i Centre d’Estudis Locals d’Alaior, ha estat imprès per Gràfiques Menorca, compte amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ciutadella i el Consell insular, i serà presentat aquest dijous, a les 19 hores, a la Biblioteca Pública de Ciutadella.

Nat a Ferreries dia 18 de gener de 1897, Antoni Florit Pons just casat amb na Catalina Pons Marquès va anar a viure a Ciutadella, va estar llogat de missatge al lloc de Torretrencada i després es va convertir en un mestre d’obres d’anomenada  que va construir algunes de les cases més polides de Ciutadella, també va treballar en diferents en obres promogudes per l’Ajuntament de Ciutadella i en algunes pedreres, entre elles la de s’Hostal on va introduir la mecanització de la feina de trencador.

Era conegut amb el malnom des Pastisset, perquè anava tot ensucrat amb la pols blanca de sauló després de la jornada de feina com a manobre. Una altra versió no confirmada, és que arran que la família Vivó, propietària de les dues cases del cap de cantó del Camí de Maó amb la plaça d’Alfons III, li va encarregar l’embelliment de la referida plaça amb la illeta central en forma d’estrella octogonal i amb quatre dels vuit cantons semicirculars que sembla un motllo de pastisset.

Antoni Florit va tenir la sort de contactar amb bons clients, famílies molt riques, que li van encarregar diferents obres. Uns van ser els germans Antoni, Alfons i Roberto Vivó Triay, que van fer construir grans casals a Ciutadella i grans cases de llocs al camp, a més de fer reformes o  millores en algunes d’elles. Exemples són el casat de Son Vecete, la casa de camp de Malawi, els dos edificis de la plaça d’Alfons III, l’edifici conegut per can Vivó Salord a la plaça des Born i la casa d’una petita estança amb un hortal anomenada Heliòpolis, amb la característica torre coronada a l’estil dels minarets àrabs, alçada amb franges blanques i negres, i coberta amb teules vidriades, de color verd i vermell, que malauradament va ser demolida.

Emigració

El 1930, n’Antoni, la seva dona i els tres fills van emigrar a Alger, perquè feia anys que hi vivien familiars de na Catalina i es van establir a El Biar, de 3.000 habitants, a prop de capital Alger, quan el moviment migratori havia minvat molt, però encara persistien condicions de precarietat econòmica a l’illa que forçaven la gent a partir. N’Antoni es va posar a fer feina d’enrajolador i es va comprar una moto per desplaçar-se a les diferents obres que havia d’anar a treballar.

El 1934, n’Antoni i la seva família van tornar a Menorca, sense que es coneguin els motius, i la primera obra que va fer va ser la casa d’estiu de l’industrial sabater Pons i Menéndez a Cala en Busquest i després va executar diferents feines per encàrrec de l’ajuntament: l’ampliació de la costa de baixada de la plaça des Born a Baixamar; l’enrajolat de davall el pòrtic de l’Ajuntament; i la construcció de les defenses del litoral, les trinxeres que es van obrir al voltant de la costa fruit de la necessitat de protecció de l’Illa republicana en cas d’invasió de les tropes franquistes, que no es van fer servir mai.

Acabada la Guerra Civil el 1939, es va trobar en una situació de penúria econòmica, viudo des de feia dos anys i amb cinc fills menors a càrrec seu amb l’única ajuda de s’àvia materna que havia tornat d’Alger. A més d’una pista de patins i fabricar bigues de formigó armat, va construir moltes cases a l’eixample de Ciutadella, arribant a tenir 35 manobres a càrrec seu, i també va treballar en diferents pedreres, sobretot a s’Hostal, on va mecanitzar l’extracció de marès. Va morir a Ciutadella dia 14 de febrer de 1986.