El nou llibre és el resultat d’una proposta que l’editor Jaume Arbonés, un col·leccionista de les primeres edicions de «Le petit prince» de l’escriptor Antoine de Saint Exupéry en qualsevol llengua arreu del món, va fer a Sili Pons. L’any 2011, Arbonés havia arreplegat fins a vuit-centes primeres edicions d’aquest clàssic de la literatura. L’ha traduïda a l’aranès, valencià i mallorquí, però al menorquí encara no s’havia fet. Quan es va publicar en mallorquí, Joan Pons Torres era president de Sa Fundació i va participar en la seva presentació. Així doncs, li va demanar a l’editor quan es publicaria en menorquí.
El passat mes de març, Arbonés es va posar en contacte amb na Sili Pons per dur endavant la publicació en menorquí i tot d’una es va posar a fer feina. «He fet l’edició en menorquí a partir de la versió en mallorquí, que té un vocabulari diferent al menorquí, la construcció de les frases també ho és, moltes expressions tampoc les empram a Menorca. També m’he ajudat de l’edició en català i entre les dues l’he anat adaptant a la modalitat de Menorca: pronoms, formes verbals i tot el lèxic de l’Illa», assegura.
Així com a l’edició en mallorquí el títol del llibre és «Es petit príncep», a l’edició en menorquí s’ha optat per «Es principet», per tal de diferenciar-lo de la versió mallorquina. En valencià és «El príncep xiquet», en aranès «Eth petit prince» i en català «El principet».
L’escriptor Pau Faner ha participat en aquesta nova edició com a corrector del llibre. «És un valor afegit el fet que Pau Faner, un escriptor ciutadellenc tan reconegut, acceptés amb molt de gust la meva proposta de fer la revisió del text en menorquí. La veritat és que em va fer molta il·lusió que acceptés i em va dir que ‘m’ho miraré com si fos meu i et faré totes les recomanacions que trobi’. Encara me’n record d’aquestes paraules, per jo és un honor i un orgull que la revisió l’hagi feta ell», subratlla.
Sili Pons afirma que encara no està fixada una data concreta per a la presentació del nou llibre, tot i que assenyala que la idea és que sigui durant el pròxim mes de novembre i comptarà amb la presència, a més d’ella mateixa, de l’editor i també del conseller Joan Pons Torres.
En menorquí
A la portada del llibre es destaca que es tracta d’una «edició en menorquí», mentre que a la segona pàgina i a la contraportada s’hi fa constar que l’edició del llibre compta amb la col·laboració del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell.
Precisament, el passat juliol l’organisme insular va aprovar la nova convocatòria dels ajuts per al foment de l’ús de la llengua catalana, que aquest any prioritza «especialment el menorquí», segons s’estableix al text que regula les diferents línies de crèdit. El canvi en la redacció de les bases es produeix després de l’arribada del conseller Pons Torres a l’àrea de Cultura i també que s’hagi manifestat en nombroses ocasions a favor de l’ús de la forma lingüística pròpia de l’Illa.
El apunte
«A partir d’ara, els fillets de Menorca podran llegir ‘Es principet’ en pla»
15 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Es gall FaverNo hi hauria cap mal si visquéssim en un pais "normal", pero resulta q tenim un conseller de cultura q diu q el menorqui i el catala son llengües diferents, aquest es el context i a partir de aqui, fer el q ha passat a Valencia hi ha un pas. Van secesionar la llengua amb el mateix argument i la conseqüència es q el valencia ja ni s'ensenya ni molt menys es xerra en la seva pròpia terra, q es el q realment volen els enemics de la nostre llengua, la imposició del castella.
Un despropòsit absolut. Per començar, una versió és una variació, i no sé si aquesta senyora té entitat com per versionar una obra universal. Una altra cosa és una traducció, encara que s'hauria d'haver traduït a una llengua real, que tingués al menos un diccionari. Sinó tot és un "invent" d'aquest nou xiringuito que intenten implantar en Joan Pons Torres i seguidors. Quin paper d'en Pau Faner, que sí té reconeixement, de prestar-se a sa cosa. En fí, una altra subvencioneta per una obra absurda i prescindible.
AndreuEl millor sistema per deixar morir una llengua és menysprear les particularitats de cada indret, que enriqueixen la llengua catalana. I crec que cap dels que estem comentant encara no l'hem llegit. Així que estaria millor que parléssiu una mica documentats.
No veig on està es mal de voler fer una edició en menorquí, es català que es ralla a Menorca ( I cada poble amb ses seves variants). És incorrecte escriure ses paraules pròpies de s'illa?. Ho penalitza s'Institut d'Estudis Catalans?. A que no?. Tots es idiomes tenen un estàndard, però que hi ha de dolent a voler conservar ses paraules i modismes locals?. Aço enriqueix a sa llengua. Es que critiquen aquesta traducció es veu que estan d'acord a deixar morir ses paraules que encara s'emprem s'illa, que de seguir sa corrent estandaritzadora i uniformadora, en poc temps desapareixeran. O es que no escoltau com rallen es al.lots d'avui en dia?
Açò són paperots, ridícul en majúscula. Es poguessin veure amb es meus ulls fliparien. Poca diferència amb es terraplanistes i antivacunes.
Un altre ridicul amb aspiracions culturals, tots aquests q diuen q el menorqui es diferent del catala despres diuen q l'argentí o el mexica son la mateixa llengua q el castellà, aquest es el nivell dels q manen en la cultura, deu meu esteim perduts, però bé, diguem q qualcu escrigui El Quijote en andalus, seria el mateix no?
Dialecte des català
Molts d'aquests agraïments, ja veuràs què, paradoxalment te'ls faran en castellà a l'hora que voldran fer veure que el que defensen és el "menorquí" ...quines ganes de riure, de riure per no plorar.
Bé, pot ser està bé anar traduint com amb el xerrar de Menorca o “el menorquí” com alguns li deis. De tota manera “El Petit Príncep” ja hi era traduït al castellà i tal vegada amb aquesta traducció ja en tenien prou molts qui no saben català, molts qui, a més de no saber català hi estan frontalment en contra d’aquesta llengua, d’aquesta llengua o idioma que, com totes les llengües minoritàries, és amb perill d’extinció. Aquells deia, aquells a qui em referia, que sí la voldrien ja exterminada la nostra llengua i, me pots creure, Sili Pons , el millor sistema per ajudar a extingir-la no és altre que el dividir-la (fer-ne altres versions, com és el cas). Agraïment segur tindran qui ajudin a aquesta tasca d’ajudar a anar fent extingir la nostra llengua.
Per quan podem esperar una traducció del Quijote al idioma Andalús? No se, per exemple:" Mi zeñó, que no zon ghigante, que zon molinoh"