El quartet vocal Cantoría a Maó: qualitat, joventut i frescor

I ho feien amb un repertori que bevia sobretot del compositor Mateo Flecha «El viejo», així com d’algunes composicions de Juan del Encina. Moltes d’aquestes composicions provenen del Cancionero de Uppasala i del Cancionero Musical de Palacio; altres, es serveixen sota la fórmula de les «Ensaladas», de les quals Flecha n’és el màxim exponent, composicions de caire juganer i desenfadat que expliquen afers amb una intencionalitat política d’enaltiment del monarca o de la institució eclesiàstica (heus aquí el fruit de les primeres manifestacions contrareformistes que vertebraran l’art ibèric a partir del Concili de Trento, el 1545). Peces, però, que vessen contingut teatral i que s’acosten a la tradició dels joglars, per la capacitat narrativa i gràfica que desprenen a través d’una música diàfana i alhora molt ben construïda polifònicament.

Cantoría embolcalla les seves interpretacions amb unes magistrals explicacions de totes les obres del repertori, que contextualitzen l’espectador i el posicionen activament en l’acte de l’escolta, la qual cosa sempre enriqueix la recepció (com d’important n’és la part didàctica! I les noves generacions hi presten molta atenció). Jorge Losana, tenor i director de la formació, és l’encarregat de versar sobre totes i cadascuna de les peces interpretades i a aquest fet se li afegeix un abordatge vocal per part de tots els components que no descuida en absolut la part teatral i que dona com a resultat versions fresques i lliures de càrregues anquilosades que s’allunyarien del context en què foren creades. És a dir, Cantoría fa música del Renaixement espanyol mirant de traslladar a l’espectador del segle XXI l’actitud i el tall interpretatiu del segle XVI. I aquest tret diferencial els singularitza.

El quartet compta amb 3 veus masculines, Oriol Guimerà, tenor-alto, Jorge Losana, tenor, Víctor Cruz, baix-baríton, i una veu femenina, Inés Alonso, soprano. L’afinació de què fan gala és veritablement impecable i la conjunció de les quatre veus encaixa com un tot harmònic que ofereix un so compacte i sense fissures, sense arestes de cap mena. Preciosos els pianos i la recollida dels frasejos. La veu de Inés Alonso adopta un pes cabdal i el seu timbre vellutat i clar s’acompanya d’una perfecta dicció, així com també elegància en el cant i expressivitat. Les veus masculines conformen un embolcall perfecte al seu voltant, sense perdre tampoc el seu protagonisme en els moments pertinents. El quartet llueix una tècnica vocal impecable. Podríem dir que la màquina Cantoría funciona com un rellotge suís.

És realment un privilegi que entitats amb llarga tradició musical a l’illa, com ho és JJMM de Maó, segueixin fent l’esforç, any rere any (i ja superen el mig segle), d’organitzar amb un criteri de qualitat i de coneixement un festival com el que ens ocupa. Sense l’empenta de totes aquestes persones que estimen la música i que hi dediquen hores i hores del seu temps mai no seria possible gaudir de propostes tan interessants i excel.lents.

El públic, fidel seguidor de les propostes de JJMM de Maó, omplia el claustre i va reconèixer l’excel.lència del concert des d’un bon començament, tot regalant al quartet forts aplaudiments al final del mateix.

Molts èxits al quartet Cantoría en la gira que inicien. En sentirem a parlar. I enhorabona a JJMM de Maó per la proposta.