El port de Maó es transforma en una gran avinguda de l'art

Enric Servera, que ahir va participar per segona vegada consecutiva als Vespres d’Art, afirma que és una manifestació cultural que està molt bé perquè l’artista mostra la seva obra a un públic que segurament no la coneix, «a més hi ha l’ambient d’un fosquet de festa en un dia del mes d’agost en què la gent surt a passejar, hi ha un intercanvi amb la gent, sempre hi ha alguna persona que demana coses», assegurava. Ahir va pintar en directe unes marines damunt paper i en gran format que sol fer últimament, tot i que no comptava amb els mitjans necessaris per fer-ho.

Kinia Barber és una artista que es decanta per la pintura abstracta i dins la seva temàtica utilitza el color. Ahir va pintar un quadre totalment improvisat, açò sí, sempre amb molt color. Barber opina que la gent ha de comprar obres d’art perquè després les gaudeixi a ca seva, «la gent ha d’agafar la consciència que l’art és per fruir-lo no només un dia a l’any, quan només ho fem al carrer, sinó per emportar-s’ho a ca seva i tenir-lo sempre».

Toni Arcas és un dels veterans dels Vespres d’Art, donat que ja participava els anys què s’organitzava al centre de la ciutat, tot i que l’any passat no va poder assistir. Destaca la importància de treure l’art al carrer, donat que és una manera de promocionar la pintura i altres tipus d’arts plàstiques. «De fet, jo estic acostumat a pintar al carrer, per tant, no em provoca cap tipus de problema, i sobretot al port de Maó que és el que més pint. Jo solec pintar ràpid i faré diversos quadres, una vista de la ciutat que ja tenc dibuixada i segurament un motiu de regates al port». Per altra banda, opina que l’horari s’hauria de reduir tant per l’inici com pel final. «A les 19.30 hores del mes d’agost és massa prest, la gent encara està a la platja i ni tan sols ha sopat; a més les onze i mitja del vespre també és tard, són moltes hores pintant i es fa cansat. Jo faria de 20.30-21 hores fins a les 23 hores», assegura.

Verónica Moreno ha participat en totes les edicions de Vespres d’Art, des que es feia al centre urbà i formava part del programa de les festes de Gràcia, circumstància que per ella és un orgull. «Està molt bé que la gent pugui veure com es pinta al moment, no només veure el resultat final, sinó tot el procés de creació. El fet de participar crea un vincle amb la gent d’aquí que ve cada any i, a més, turistes que visiten l’Illa regularment i s’han enamorat de la teva obra», afirma. Enguany Moreno ha deixat un poc de banda els pinzells per tractar un altre material, el carbonet, i per fer els retrats utilitza com a models els seus fills.

El 2018, Miquel Cardona va participar per primera vegada, però no havia tornat a fer-ho. Aquests anys passats no estava motivat i no va assistir, però enguany l’Ajuntament li va demanar i va acceptar, «és una bona ocasió per treure pintura teva, que la gent la vegi, la conegui. També aprofitam per tenir un canvi d’impressió amb altres artistes. Jo faig una pintura hiperrealista i pintaré una moto antiga, però som molt meticulós i no ho acabaré avui», afirmava.

Lorena Hernández és tatuadora i també es dedica al maquillatge com a diversió. Participa en els Vespres d’Art des que es fan al port. «Consider un encert aquest esdeveniment d’art al carrer, obert per a tota la gent, i no en cercles elitistes», assegurava. Com els anys anteriors, ahir va fer una sessió de body painting amb la col·laboració d’Ona Messeguer perquè no pot fer tatuatges al carrer.

Tòfol Gomila, que participava per tercera vegada, pinta a l’oli quasi sempre damunt llenya i últimament es dedica als animals, encara que també sol pintar paisatges, edificis i bodegons. Ahir pintava en directe una àguila calçada, també coneguda com a àguila perdiguera. «Està molt bé    aquesta activitat, qui no et coneix pot veure el que pintes», subratllava.