TW
0

Com molts altres, Dani Triay (Maó, 1982) ha hagut de cercar-se la vida per continuar creant. La crisi contagia la manca de recursos, però no aconsegueix minvar el decurs de la nova obra gràfica. Per sort, i malgrat les dificultats, la inspiració continua obrint-se pas entre les males herbes d'un sistema defallit.

Al igual que altres artistes de la seva generació, Triay ha reconvertit un traster en el seu estudi. Rep a Culturàlia a les portes d'una cotxeria. Una ubicació que poc té a veure amb els espais on acostumen a inspirar-se els pintors. Un lloc del tot sobri on ha disposat del necessari per donar vida a la seva obra i on el protagonista indiscutible és un tòrcul construït amb les seves mans.
Dani Triay arriba relativament tard al món del gravat, però una vegada dins transmet l'entusiasme de qui està més que disposat a esprémer tot el suc d'una tècnica en la qual diu trobar-se "molt còmode".

Col·laboració amb "Es Diari"
Recorda pintar des de ben petit, i amb una especial destresa pel còmic. De fet, aquesta mateixa setmana s'ha sumat a l'equip de dibuixants que col·laboren amb "Es Diari" en la vinyeta de la pàgina 2. "Estic il·lusionat perquè m'obligarà a estar al dia de l'actualitat", explica. En aquest sentit, la seva estrena fou del tot oportuna amb unes divertides lletres del CIMe fugint espaordides d'una falsa amenaça de bomba.

Fa dos anys començà a Xalubinia un curs de gravat "sense cap expectativa" i ara, afirma, "estic encantat". Ha exposat dos cops, la primera a principis d'any al cicle per a joves autors organitzat per l'Ateneu de Maó; i la segona a la pròpia seu de Xalubinia amb una mostra que captivà al públic. A "Xilos" representà tota la força de la seva expressivitat artística. Grisos, negres i vermells marquen el ritme.


La filla lletja de l'art
Ara per ara té els pinzells aparcats. L'oli ha deixat pas a la xilografia. "M'agrada treballar damunt planxa de fusta, per la seva versatilitat", senyala. Triay és conscient de que "el gravat és la filla lletja del món de l'art. Com molt públic no entès, jo mateix em pensava que eren còpies. No t'adones de la seva importància fins que no t'hi fiques de ple.

La figura humana, la maternitat o la simbologia de la creació -com els peixos- destaquen a la seva producció. El bon fer de Triay a l'àmbit de la il·lustració delimita el resultat final de cada gravat. Mirades un tant dramàtiques o línies amb una clara petjada del còmic conformen el seu univers. Actualment participa a intercanvis internacionals de gravat a Mèxic, Nicaragua, Texas i Florida. "És una manera de veure les propostes de la resta del món i de mantenir-te informat". A més, provarà sort a un concurs de ex libris a Itàlia.