Gary Cooper que estás en los cielos…

High Noon va néixer feble i petita? El seu productor i principal valedor Stanley Kramer tenia un cert prestigi per les seves independents i compromeses pel·lícules socials; el director, el vienès Zinnemann començava a obrir-se camí a la indústria hollywoodenca; Gary Cooper era un estel que s'anava apagant a poc a poc, envellit i deteriorat, i tothom el considerava més que acabat (van oferir primer el paper a Montgomery Clift, a Marlon Brando i a Charlton Heston, abans que a ell); Grace Kelly, encara molt lluny de Hitchcocks, Rainieros, Monacos i demés parafernàlies, era una completa desconeguda en el seu segon film?

Però Kramer i Carl Foreman, productor executiu i guionista de la pel·lícula, ho tenien clar? Es van fixar en un relat breu de John M. Cunningham, anomenat The Tin Star i publicat en el Saturday Evening Post, en el qual un delinqüent tornava a un poblet a matar el marshall que l'havía fet tancar. Ningú ajudava l'home de la placa estrellada a mesura que s'anava apropant el moment de l'arribada del tren. Però Foreman va canviar algunes coses? Originàriament la història no començava amb les noces del sheriff (al contrari, la seva dona s'havia mort) i acabava amb el protagonista irremeiablement assassinat en mans dels criminals implacables? No hi ha cap dubte que l'invent del personatge femení que, en primer lloc, deixa tirat l'heroi per a, finalment, ajudar-lo en el moment decisiu, va fer créixer l'interès dramàtic de la trama, marcada per la tensió i el pas fatal del temps?

El Bé guanyava el Mal i l'amor triomfava després que l'únic valent ho hagués passat fatal per culpa de la covardia de tot un poble sencer? però alguna cosa fallava, segons Kramer; per començar, li havia sortit un western estrany, claustrofòbic, obscur i amb un caire psicològic massa perfilat, servit amb una fotografia força realista, gens habitual en el gènere; a més la Kelly semblava asustada de veritat i això va fer que la jove Amy Kane esdevingué un paper embarassós i altament irritant? Llavors Stanley Kramer va fer certs canvis: el muntador, Elmo Williams, introduiria més primers plans de Gary Cooper per a augmentar l'angoixa i, el més decissiu de tot, va inundar la pel·ícula de plans de rellotges, per a incrementar la sensació d'agobiament davant la imminent arribada del tren del dolent de la pel·li i que donen al film la ja llegendària il·lusió que tota l'acció transcorreix a temps real? tic... tac.. tic? tac...

Tic...tac... High Noon es va rodar en trenta dies? Un mes intens en el qual Gary Cooper estava fet pols i pansit pel dolor d'un forat a l'estómac; potser per això (com són les coses) el seu rostre es va veure dotat de la cansada dignitat d'un valent solitari i crepuscular; potser per una úlcera al ventrell es va emportar l'Oscar al millor actor? Elmo Williams i el muntatge en van guanyar un altre? Els altres dos van ser per a l'ombrívola i intensa banda sonora de Dimitri Tiomkin i per a la cançó que Kramer li va encarregar per a ensucrar-la una micona: la balada Do Not Forsake Me, Oh My Darling, interpretada per Tex Ritter?

Molta gent veu la pel·lícula com a una paràbola antimacar­thysta; segurament la intenció del productor Carl Foreman va ser aquesta, juntament amb el fet que les declaracions d'alguns veïns del poble quan neguen la seva ajuda a Kane coincideixen amb les dels 'amics' del propi Foreman quan va ser citat a declarar davant el Comité d'Activitats Antiamericanes pel seu passat comunista? Aquesta va ser la intenció inicial, el tema subjacent, que Fred Zinnemann va conservar o, almenys, respectar, però sempre subratllant personalment la clau de la narració: la dignitat del personatge i la fidelitat a les seves pròpies idees?

De totes maneres, el millor de High Noon està lluny dels paràmetres del seu realitzador: el magnífic muntatge, la seva tremenda força visual i, evidentment, l'emotiva presència d'un Gary Cooper convençut que es trobava davant el paper de la seva vida, per molt que alguns (entre ells, Howard Hawks i el lleig, fort i formal John Wayne) van afirmar que havia trencat la seva imatge prototípica d'heroi americà? Queda clar, amb mig segle d'absència, que estaven absolutament equivocats? Gary Cooper, que restes al cel, per sempre? Fins la setmana que ve, incrèduls!