Agnès Llobet: "A Balears hi manca una crítica que es banyi més"

Això dels actors i els escenaris és pura atracció fatal?
Sí que ho és, i un continua essent actor mentre aquesta atracció es mantingui. Per nosaltres és una manera de viure, una necessitat d'estar en risc com és el d'enfrontar-se al públic cada vespre.

Quan s'enganxa al món de l'escena?
Als 8 anys, quan Leona di Marco va obrir una escola d'interpretació a Es Pont d'Inca. Encara que fossin classes d'improvisació i molt lúdiques enfocades per als més petits, llavors ja tenia clar que volia ser actriu. Mai he tingut problemes per convèncer els meus pares que aquest era el camí professional que volia seguir i això que era molt bona estudiant.

L'Art Dramàtic sempre ha estat una carrera mal vista a la majoria de famílies, sempre amb l'excusa de que no hi ha futur...
Sí, però en el meu cas he tingut molta sort, ho van entendre de seguida, però sé de companys que han hagut de lluitar molt més per a fer els estudis d'interpretació, fins i tot cursant abans una altra carrera perquè la família deixés de dir.

Recorda el seu primer paper professional?
El primer amb nòmina fou el muntatge infantil "Hansel i Gretel" dirigit per Leona di Marco. Tenia 17 anys. Més tard, un dels primers importants fou a Barcelona amb "Matem els homes" d'Albert Martínez sobre un text de Manel Dueso, va guanyar el Premi Especial del Públic a la Mostra de Teatre de Barcelona.

Televisió o teatre?
Mai m'havia plantejat fer televisió fins que no m'arribà l'oportunitat ara fa dos anys i mig de "Llàgrima de Sang". Ni tan sols tenia una formació específica de cinema o "tele", així que la sèrie fou com un caramel·let que et regalen que m'ha permès descobrir un món increïble i ben diferent. No té res a veure amb el teatre, encara que sí amb essència, però la televisió té un altre ritme, qualitat, tècnica i fins i tot un altre objectiu. Per estar preparat per al seu llenguatge has d'adquirir unes armes escèniques determinades. També he fet un llarg i un curtmetratge, i arran de "Llàgrima de Sang" em sorgí la participació a uns quants capítols de la sèrie de Telecinco "Un golpe de suerte", que es rodaren a Mallorca. Amb IB3 començarem la tercera temporada el setembre. M'és impossible triar entre "tele" o teatre perquè tot té un moment vital, sa qual cosa no vol dir que un dia m'arribi a decantar per un o altre mitjà interpretatiu.

Amb tantes aparicions televisives, -quasi a diari a IB3-, no té por que l'encasellin com a personatge de la petita pantalla?
No, a Balears el mercat no és tan continu ni hi ha por que es solapin teatre i televisió. Precisament ara amb el muntatge "Els Convidats" una de les inquietuds que teníem era que, com que els tres protagonistes sortim de "Llàgrima de Sang", el públic no ens identifiqués amb els personatges de la "tele", però al final tot ha anat bé. Encara que em solen reconèixer pel carrer perquè la gent de veure'ns cada dia a la sèrie acaben per integrar-mos a les seves vides. L'efecte visual de la "tele" té molt de poder.

Quina satisfaccions li ha donat fins ara "Els Convidats"?
Sobretot veure com un projecte que va néixer sense pretensions, sols de les ganes de fer feina, s'ha convertit en un procés creatiu del que gaudim tot l'equip junts. Quan fas expressament una companyia per tirar endavant un muntatge, sense les pressions d'haver de complir amb qui et contracta, pots estar segur que dia a dia hi poses la teva ànima i açò és vital perquè funcioni.

On continua la gira després de Menorca?
El setembre presentem "Els Convidats" a Formentera i a la Fira de Teatre de Manacor; al Teatre de Santanyí, a Muro i a la Muestra de Autores Españoles Contemporáneos d'Alacant el novembre; i del 22 de setembre al 24 d'octubre, farem temporada a la Sala Muntaner de Barcelona. El març de 2011 actuam al Teatre Principal de Palma. També s'està gestant una funció al Teatre Principal de Maó però encara no hi ha dades tancades.

Vostè creu en la crítica?
Crec que essent Balears un lloc de feina tan petit, la crítica a vegades peca de tenir la tendència a fer un article més d'opinió que una crítica pròpiament dita. Es limiten a fer més aviat una descripció de l'obra. A les Illes hi manca una crítica que es banyi més. Des del respecte i d'una manera constructiva són els únics que poden fer que ens posem les piles. S'han de fer valoracions amb un esperit més de donar un toc d'atenció a la gent. Les coses sempre es poden millorar...

Li agraden els culebrots?
No tenc gaire temps de mirar la "tele".

És de les actrius que revisa els capítols per veure on ha fallat?
Ho faig en acabar cada temporada, ja que la meva família -com no!-, té tots els capítols gravats. Així que faig un o dos cap de setmanes de revisió de cada temporada. És un mètode que està molt bé per fer una valoració del teu treball i veure els vicis interpretatius als quals tendeixes i que has de saber eliminar.

És molt crítica amb vostè mateixa?
Sí, moltíssim. Per un actor ser crític és imprescindible. L'autocomplaença em posa bastant dels nervis.

Somia amb tenir la seva pròpia companyia?
El que és important és fer feina en grup. Som més partidària de crear companyies específiques per a espectacles concrets per tal de poder rebre subvencions o presentar-te als circuits teatrals. Crec més en petites dinàmiques de treball que en companyies pròpiament dites.

Hi ha molts d'actors a les Balears que vagin d'estrelles?
Sí, n'hi ha. I és quelcom que no té cap sentit si no has entrat a un star system hollywoodiense.