A què sona Fraggels?
Intentem fer música variada, que comprèn diferents èpoques i estils, des de música disc de la dècada dels 70 fins a les darreres cançons de moda, a més de clàssics del rock i del pop, però açò sí, sempre afegint als temes un toc roquer que creim ja ha passat a ser una senya distintiva del so de Fraggles.
Què tenen a veure vostès amb els Fraggels creats per Jim Henson?
Ens sap greu dir-ho, però Jim Henson era menorquí i en realitat era de nom Jaume Pollet, es va fixar en noltros quan va tenir la idea de crear els Fraggles. Noltros som uns bitxos rars i peluts, assagem a un local que ben bé sembla una cova, els cans ens ensumen, fem molta renou i som molt simpàtics. Massa coincidències, no? El punyeter d'en Jaume va emigrar als Estats Units, es va canviar el nom (un Pollet és el fill d'una gallina, que traduït a l'anglès és Henson, ... ho veieu com tot quadra?) i va fer fortuna amb tota aquesta bogeria dels Fraggles Rock. Així idò, ell ens va prendre la idea, i noltros li hem pres el nom de Fraggles.
Com és la vida d'estiu d'un grup a Menorca?
Normalment, en arribar l'estiu, la feina al nostre grup ja està gairebé aclarida, ja que les cançons les anem assajant abans de l'estiu, i normalment a l'abril o maig és quan n'Óscar, que a més de tocar sa bateria fa de mànager, fa la ronda pels ajuntaments oferint els nostres serveis. Així durant l'estiu duim una vida bastant normal, a excepció d'algun assaig per retocar o incorporar algun nou tema, i també els dies que tenim verbena, on tot són corregudes, perquè tot estigui a punt per intentar oferir un bon concert i, el més important, fer que la gent xali.
Què és el més dur de sonar a verbenes?
Per començar, ja és prou fotut haver de carregar els cotxos amb tot el material (instruments, amplificadors...) i, quan arribes al poble, normalment costa de convèncer a cada policia que anem trobant que ens deixi passar amb els vehicles per poder descarregar a peu d'escenari. També costa bastant no ficar-se de ple a la festa i al jaleo, ja que hem d'estar en condicions per poder actuar a la verbena. A més, sap un poc de greu veure que encara que les verbenes són uns dels actes de les festes on la gent més participa i millor s'ho passa, gairebé mai els diaris en xerren en sol demà.
I el més gratificant?
Sense cap dubte, la resposta de la gent. És fantàstica la sensació que es té damunt d'un escenari quan veus que la gent s'ho passa tan bé.
Quins criteris segueixen per preparar el repertori de les festes?
Intentem tenir una base d'unes cinquanta cançons. Cada any en retirem unes quinze o vint i n'incorporem de noves. Després, a cada revetlla en triem normalment entre trenta i trenta cinc, i en Jairo (cantant) s'encarrega de confeccionar el repertori de tal manera que estiguin compensades les que canta cada cantant per separat, i també les que canten conjuntament.
Com és el públic de revetlla?
El públic d'una verbena va a passar-s'ho bé, així que sempre hem de tenir en compte que el nostre objectiu és fer que xali. Així que, a més d'un repertori adient, damunt de l'escenari intentem fer molt xou i contagiar-ho al públic. L'exigència i actitud del públic és molt variable, i depèn de diferents factors, sent tal vegada els més importants: el poble en qüestió on es fa la revetlla i el dia, ja que no són el mateix les verbenes dels dissabte de festes, normalment bastant mogudetes, que les dels diumenges, que solen ser més tranquil·les. També influeix l'hora a la que toques, ja que la resposta del públic pot ser diferent depenent de que siguis el primer o el segon grup en tocar.
A on els podrem veure aquest estiu?
De moment tenim confirmades vuit verbenes, encara que sempre a darrera hora en pot sortir alguna altra. Ahir sonarem a les festes d'Es Castell; continuem dissabte de les festes de Llucmeçanes, el 7 d'agost; divendres, dissabte i diumenge de les festes d'Alaior, el 13, 14 i 15 d'agost; dissabte i diumenge de les festes de Sant Lluís, el 28 i 29 d'agost; i el dissabte de les festes de Maó, el 7 de setembre.
Quins són els temes que més els sol·liciten?
Les cançons més mogudes i més heavies són les més sol·licitades. El moment més àlgid de les nostres actuacions sol ser cap al final, on solem tocar algun tema de Mägo de Oz, AC/DC, Led Zeppelin i grups similars. També ens demanen molt el "Bienvenidos" d'en Miguel Ríos, si alguna berbena comencem amb una altra cançó sempre hi sol haver algú que remuga i ens demana que la fem.
Una anècdota de qualsevol concert d'estiu.
Tenim una cançó malastruga al repertori: "It's rainning men", de The Weather Girls. Sempre que la toquem passen coses rares: se'n va l'electricitat i tot queda a les fosques i en silenci, es trenca una corda de la guitarra, es gasta la pila del baix, la cantant se n'oblida de la lletra o ens saltem un tros de cançó. Però així i tot la seguim fent. Una altra cosa que ens sol passar és que hi ha gent que pensa que toquem en play-back, ja que en Joan i en Lluís, guitarrista i baixista del grup, utilitzen un sistema inalàmbric, i a vegades baixen de l'escenari i es mesclen amb el públic mentre segueixen tocant, i hi ha gent que no entén com ho fem.
Quins són els ídols de Fraggels?
Entre els components del grup dominen les influències de Heavy Metal i Hard Rock. Açò es fa bastant evident en el nostre repertori ja que solem incloure temes de Mägo de Oz, AC/DC, Bon Jovi, Survivor, Queen, Kiss... El que pot semblar curiós és que precisament aquestes cançons són les que tenen més èxit.
Tres cançons claus a la seva trajectòria.
Les més importants són "La costa del silencio" de Mägo de Oz, "Bienvenidos" de Miguel Ríos i "Highway to hell" d'AC/DC.
A qui farien de teloners?
Ens encantaria fer de teloners d'algun dels grans grups de heavy metal com Iron Maiden, Metallica o Dream Theater, però hem de ser realistes.
"A Cor obert" acaba aquí, gràcies per les seves respostes. Quin és el somni de Fraggels?
Estar damunt un escenari tocant la música que ens agrada i rebent la satisfacció del públic (i que a més ens paguin per fer-ho!) el nostre és un somni complet. Ens basta poder seguir actuant a les revetlles de les festes i que la gent no se'n cansi de noltros. Més endavant, no estaria malament intentar donar un bot i actuar fora de Menorca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.