TW
0

Deia Yorgos Sapountzis, en una entrevista recent, que la performance no és quelcom estrany... per a un artista reputat com ell, per a qui el llenguatge artístic de la performance i la instal·lació és l'habitual, que el conviden a mig món a fer les seves "actuacions"... no és estrany, però sí ho és on l'art no deixa, més que en escasses ocasions, de ser bidimensional i pren volum tan sols en l'art escultòric...

Sapountzis exposa actualment al MUSAC de Lleó la seva obra "The Plinth and the View". S'ha mostrat encantat amb el museu i amb la resposta del públic. El directe sempre desperta més sensacions a flor de pell... i a pesar que l'artista no reconeix un sobreesforç en l'espectador, el concepte, la denúncia o l'anunci que es treballa en la performance no sempre és tan evident i molts cops més impactant del que el creador experimenta en primera persona.

Però les possibilitats de l'art de l'acció són moltes, arriben a ser fins i tot exclusives per manifestar, de forma més o menys explícita, sentiments i emocions que es perden, en massa ocasions, entre el pinzell i el llenç, entre el cisell i la pedra...

És qüestió de temps, alguns artistes menorquins ja hi estan experimentant, els resultats són prometedors. Esperarem una mica més.