Espina es clava al cor dels seus seguidors

L'Akelarre es va omplir, divendres dia set, d'un públic seguidor dels músics i cantant que asseguren que toquen perquè tenen la necessitat de fer música. A pesar d'haver "cremat diverses etapes de la vida", crear un grup els permet tocar i tocar, i expressar sense embuts el que pensa la gent i no confessa i ho fan amb un llenguatge i unes referències constants a la terra pròpia. Espina s'entrega al rock i van demostrar, sobradament, en la seva aparició estel·lar, per la que es maquillaren, que saben fer música i saben fer vibrar a la gent per passar junts una estona de les que calen per sentir-se més viu que mai.

Espina són cinc col·legues ben avinguts, Yanyel, a la guitarra elèctrica i espanyola, autor d'algunes lletres; Turo, el baix i un dels dos impulsors del grup, juntament amb Dani, el bateria, el que estira el carro i escriu cada dia; David, a l'altra guitarra i Nito Miloca, de nom Joan Villalonga, que mostra una nova cara distinta a la del folk com havia estat fins ara. Amb veu sobrada pel rock més pur, fins arribar a heavy en alguns moments, a Miloca li manquen algunes taules sobre l'escenari per rompre motlles. De bons amics van sobrats, tenen com a col·laboradors, que van pujar a l'escenari amb ells, Josemi Allès, amb el saxo; Laura Barrera, flauta; Pedro Goñalons i Laura Piris, veus.

Han pres Maó amb un concert, ara els queda conquerir la resta d'Illa i qui sap si aquests "pirates" també navegaran per altres mars que els portin més enfora...

El pròxim concert, al Jazzbah de Ciutadella, el pròxim divendres, i tornen a Maó a l'Ars el cinc de juny.

Llarga vida a Espina!