Paula Ojea Allès: «L’arbitratge és complicat però meravellós»

D’on o de qui li ve tanta passió per tot el que envolta al món del futbol?
— Gràcies a la insistència del meu avi, que sempre em mostrava i establia uns valors molt importants. Sempre que podíem anàvem a veure partits, aprenent el màxim dels errors i de les millors jugades. Tota la meva família sempre m’ha mostrat el seu suport, fent que els meus anys amb el Sami i ara amb el Ciutadella CE siguin increïbles.

Amb què gaudeix més en el camp? Jugant, entrenant o mostrant?
—El que més m’agrada és jugar, entrenar amb les companyes, fer pinya i millorar. Però en moltes ocasions m’he plantejat fer el curs d’entrenadora, arribar a ser-ho titular i mostrar tot l’après fins ara i el que em queda per aprendre i millorar. L’arbitratge també és una gran passió però que pels insults, faltes de respecte o poca solidaritat, fan que no m’hi vulgui dedicar professionalment però sí fins que hagi de deixar-ho per estudis. Des d’aquí animo als i les esportistes a formar-se com a àrbitres, ja que aprens molts de valors i aspectes essencials per un millor clima.

Ha tingut cap problema mai per estar dins un club i alhora arbitrar a l’illa?
—El que passa és que no puc tenir fitxa de cos tècnic al mateix temps que som àrbit però amb el que no he tingut mai cap problema és amb anar a ajudar a equips inferiors perquè conec a entrenadors/es i que són companys meus de passió.

Què ha estat el més ‘polit’ què li ha dit mentre arbitrava algun dels ‘personatges’ que solen anar a la grada?
—L’arbitratge és un món complicat però al mateix temps meravellós, ja què aprens i coneixes a grans amics de professió. El que més em va afectar va ser en un partit de regionals, on me van arribar a dir frases molt fora de to i anant a perjudicar. La que més record és: «Cuando salgas de aquí te cortaremos las piernas, no vas a salir de aquí». Em va fer més mal del que m’hauria d’haver fet, ja que crec que el primer que s’hauria de mostrar als aficionats i jugadors/es és el respecte cap a qualsevol esport i persona, perquè tothom té dret a equivocar-se i a aprendre dels seus errors.

Acabi la frase. En el futbol m’agradaria que el dia de demà se'm recordés per...
—Molt senzill, per la meva passió i la dedicació posada en tots els aspectes d’aquest esport.

I a més de passar-se el dia a terrenys de joc, vostè és música i ballarina. D’on treu el temps per fer-ho tot plegat?
—Enguany, fent segon de batxillerat, és complicat fer-ho tot sempre, però amb una bona organització i ganes, tot es pot arribar a aconseguir. Però el més important és tenir grans amics i amigues que t’ajuden i et complementen, perquè l’amistat sempre millora tot el que fas, a part de tenir familiars que et volen ajudar amb tot el possible.

De major, preferiria viure professionalment de la música o del futbol?
—Si m’hagués de dedicar a alguna d’aquestes dues coses, decidiria el futbol, ja que m’encanten tots els esports i les amistats del futbol són de les millors que es podrien tenir.

Banda de música i fandango amb els Arrels de Sant Joan, està clar que li va la festa a vostè...
—Gaudeixo d’escoltar tota mena de música però també m’encanta veure a la gent com gaudeix dels diferents tipus que hi ha, ja sigui pop, rock… Sí, la festa sempre va bé, tot i què el que més m’agrada són les festes de poble i sobretot la meva, Sant Joan.

Imagín que en algun partit puntual una mica de música clàssica aniria bé a més d’un per relaxar-se, no creu?
—Clar que sí, crec que la gent hauria d’entendre que tothom té dret a equivocar-se i rectificar, sigui un jugador o un àrbitre. I que més que una música relaxada i calmada per deixar als aficionats a gaudir del futbol i no centrar-se tant en tot el negatiu, ja que hi ha molts aspectes positius que es deixen de tenir en compte per queixar-se i en algunes ocasions, arribar a insultar o cridar, fent que els petits aprenguin de mals exemples.