Gerret

Les paraules si no s’empren s’extingeixen. Gerret, és el nom del peix petit i groguenc que es pescava en gran abundància, del que tot s’aprofita -amb els caps es fa un brou saborós- de preu assequible un bon plat de gerret fregit era una preuada menja. Entre que consumim peix criat arreu del món i que es prefereix sense espines, molta gent jove no l’ha tastat i la paraula es va perdent.

Noticias relacionadas

Una Collonada

Más noticias relacionadas

Açò sí, perduraran immortals les dites: «escata gerret!», exclamació davant un fet meritori. «Com qui escata gerret» vol dir fet amb rapidesa. «N’ha fet de doblers, és un gerret!», audaç en els negocis (també pot ser pejoratiu i aplicar-se al company d’Ayuso) o «posar es gerret a algú», en el sentit d’enganyar-lo.

El nostre idioma retrocedeix degut a que les Administracions Públiques no consideren absolutament necessari preservar-lo, ni que hagi de ser predominant. Així, imperceptible i suaument va sent substituït per innecessari. Ben a l’inrevés Andorra per consolidar la identitat lingüística del país, ha aprovat per amplíssima majoria -escata gerret!- un Reglament d’ús de la llengua que requerirà als empleats públics fer servir el català en l’atenció al públic.

Sense impedir l'arribada de ningú per raó de llengua, però considerant que el seu aprenentatge i ús permet participar i formar part de la societat, demanarà un nivell mínim de coneixement per renovar els permisos de residència en un termini de cinc anys... Per garantir la supervivència de les llengües minoritàries toca custodiar-les i no és imprescindible ser independents com Andorra.