Ha fet 50 anys de la realització d’un migmetratge per part de Televisió Espanyola, amb guió d’Antonio Mercero i protagonitzat per José Luis López Vázquez que duia per títol «La cabina». En resum, tractava de la incomunicació del protagonista que, havent entrat dins una cabina telefònica de trampa, queda aïllat sense poder sortir de la cabina, ni pels seus medis ni dels d’altra gent que ho intenta en va. I no és l’única persona, atès que altres incauts cauen en el parany, quedant incomunicats fins a la seva desaparició d’aquesta vall de llàgrimes.
Mig segle més tard, bona part de la població va transitant pels carrers amb una prolongació d’una mà coneguda pel nom de ‘telèfon mòbil’, que és una espècie d’ordinador que ho controla tot, des de les anomenades ‘xarxes socials’ fins a la ‘intel·ligència artificial’ que ho sap tot i molt, sense haver de consultar els mitjans coneguts fins fa poc, com ara els llibres o els diaris. Ni tan sols anar a escola. Hi ha qui diu que en un futur no massa llunyà, just acabats de néixer als nous vinguts a aquest món se’ls implantarà dins del cervell un artilugi electrònic que farà innecessari disposar d’aquests ‘mòbils’. En resum, podran accedir a tota mena de coneixements sense cap esforç ni anar a escola.
Amb l’aparició dels mòbils es va produir un fenomen nou, com és que amb molta freqüència l’usuari passiu rep tota casta de telefonades, on els aclaparen amb proposicions de nous contractes d’electricitat, de telefonia i tutti quanti. El més bo del cas és que els nombres dels mòbils deuen ser de domini públic, sense cap limitació, no respectant açò que en diuen ‘protecció de dades’, molt citat fins a casos esperpèntics, com ara que anant a visitar a un malalt a un hospital -tant públic com privat- no et puguin dir el nombre de l’habitació.
Tot açò m’ha passat pel cap per mor que fa unes setmanes em vaig posar en contacte amb un metge que havia sortit a «Es Diari», dient que estaven fent un estudi sobre les possibles implicacions d’origen genètic sobre malalties canceroses. Atès que un petit grup estem treballant sobre la genealogia dels menorquins, disposant ja de prop de 250.000 persones, vaig proposar la nostra col·laboració pel que fa a la feina genealògica de les famílies escollides per fer l’estudi. Ja sabem que la genealogia pot no coincidir amb la genètica, però havent-hi feina feta, seria bo poder aprofitar-la.
La resposta, amable, açò sí, va ser que no podien acceptar l’oferiment «dada la protección de datos y las particularidades añadidas».
Llàstima de «protecció».
Seguirem fent feina genealògica, que no genètica.
