Eufemismes

Començaré amb la paraula «desestacionalitzar», que no és al diccionari, però que s’empra en el sentit de fer que un determinat sector, el turístic en aquest cas, pugui tenir activitat durant tot l’any. Així, en nom d’aquesta paraula de culte, al ponent de l’Illa, fa uns anys es va construir una piscina descoberta que, lògicament, està tancada durant l’hivern. I, a la zona de llevant, un parc aquàtic, que també tanca fora de temporada, amb l’afegit que es va construir en sòl rústic i amb informes tècnics desfavorables, creant un greuge comparatiu amb altres parcs de l’Illa, ubicats en sòl urbà com marca la llei, fet que va ser determinant perquè el tema acabés al jutjat amb el resultat que tots coneixem. Però, és clar, sempre queda millor parlar de «desestacionalitzar» que d’urbanisme a la carta.

Un altre eufemisme que també sentim molt darrerament és «simplificació administrativa» i aquest hem de reconèixer que és molt bo perquè tothom, poc o molt, ha patit els efectes de la burocràcia i, per tant, és una expressió que ens miram amb bons ulls. Ara bé, només que es rasqui un poc, ja es veu que la cosa no va ben bé del que, amb tota la bona fe del món, ens podríem imaginar. Resulta que la llei que sembla que ha de facilitar els tràmits dels ciutadans davant l’administració té l’objectiu de legalitzar totes les construccions il·legals en rústic i, per tant, premiar els infractors. Però, és clar, sempre queda millor parlar de «simplificació administrativa» que de barra lliure.

Capítol a part mereix parlar de reducció de places turístiques quan en realitat es fa tot el contrari, però, en aquestes alçades del partit, ja no ens sorprèn res i se m’ha acabat l’espai.