Fa prop de cinc mesos ja de la DANA que va deixar 228 morts a València i el president Mazón encara no ha dimitit. Allà segueix per continuar mostrant la seva incompetència per gestionar una administració pública. No em detindré en exposar les greus errades del Govern valencià. Tothom ja les coneix. Fins i tot els seus.
El que és totalment intolerable és que aquest senyor segueixi en el poder. I segueix perquè el cap del PP no sap com desfer-se’n d’ell. El problema de Feijóo va ser no actuar tot d’una, obligant-lo a dimitir el novembre. I ara la cosa s’ha embullat tant que el PP no sap com llevar-se’l d’enmig.
El problema és que si Mazón dimiteix cal cercar un relleu i investir un nou president a les Corts. I el PP està en minoria, necessita a Vox, i per tant plegar-se de nou a les seves exigències, com ja ha fet aquesta setmana a València mateix anunciant un acord per l’aprovació dels pressuposts. L’altra opció són les eleccions anticipades, que tampoc interessa al PP perquè no sap com pot acabar. Cap de les dues alternatives són bones per al PP, però així i tot, sembla que l’opinió majoritària dins el partit és que Mazón marxi, sobretot després de la demolidora interlocutòria de la jutgessa i de l’editorial d’un mitjà amic com l’ABC demanant la seva dimissió.
El dubte que hi ha ara és fins quan aguantarà Mazón, o més ben dit quina data maneja en Feijóo per deixar-lo caure. Perquè a hores d’ara és evident que en Mazón ja està mort políticament i no estarà dos anys més al front de la Generalitat. Seria un suïcidi per al PP estar tot aquest temps intentant justificar el que és injustificable, en lloc de destinar el temps a atacar els seus adversaris polítics o treure pit de la seva gestió allà on governa. Sembla que la data idònia per la dimissió seria l’estiu. Ja hauria passat el congrés del PP europeu a València, la gent estaria més pendent de la platja i en Mazón ja hauria complert els dos anys que li permeten ser membre nat del Consell Consultiu i seguir cobrant algun temps el sou de president. A no ser, açò sí, que per una d’aquelles coses a Feijóo se li acabi ja la paciència.
