Pixum

Em dius que has pixat als nous i luxosos lavabos de Porcelanosa del Bernabeu, en perfectes condicions de netedat i higiene. No eren així els rudimentaris urinaris públics de fa més de mig segle als camps de futbol. Un boer condicionat sense aigua corrent ni connectat a cap claveguera, amb gran afluència al descans del partit, de pixadors amb la bufeta plena. Per als al·lots anar a pixar tot sols, suposava una mena d'ingrés a la societat adulta masculina.

Inesborrable record el d’aquella latrina: en terra trespolat pop de pixats, amb capacitat per mitja dotzena d’homes un a prop de l’altre, evacuant l’orí dirigint-lo avall a la paret encimentada, regalimant en corrent descendent, rebotant els esquitxos i degotant a les cames de s’al·lot, que vestia calçons curts! Encara actualment l’orinar de noltros els mascles, és una activitat molt més bruta del que hauria de ser, la millor manera d'evitar-ho es asseure’s, el mètode perfecte per a la pixarada perfecta.

Fer les necessitats urinàries té diversos significats: ‘te’l pixes’ si jugant a futbol dribles el defensa. ‘Per ell és una pixarada’, per un ric no és gens car. ‘Pixar-se de riure’, riure moltíssim. ‘Pixar fora de test’, rallar dient coses que no venen al cas o ‘eren set qui li aguantaven i encara pixava tort’, referint-se a una situació en què intervenen molts i encara surt malament.

I els que s’altiven, presumeixen de grans viatges, de roba de marca, farden de menjar a restaurants distingits, tenen fums, es creuen els millors, idò d’aquests se’n diu que ‘es pensen que pixen colònia’.