Avui en aquest articlet, parlaré una mica del nostre camp de Menorca, d’aquells missatges, d’un temps passat, que avui són dignes d’enyorar, perquè el progrés i les modernes tècniques fa estona que els han arracona't, però són dignes de recordar.
Un poc d’allà mitjan segle XX, quan sols tenia 17 anys, vaig començar a fer feina fora casa, com a missatge de tot l’any, en el «lloc» on vaig estar, me vaig trobar amb homes majors que sempre contaven coverbos, que no passaven de fer riure, però vegades entaulaven xerrades que, si no figuraven a la història de Menorca, tenien tot el dret de figurar-hi.
Quan venia dins el mes de febrer o a darreries de gener, les vetllades dins el ram del camp eren molt llargues, però al voltant de la foganya, també ho eren les llargues conversades entre la gent major; durant un parell d’anys, que vaig estar llogat en el mateix «lloc», vaig tenir de companys tres o quatre homes, que sense ser majors, ja eren granats, i per passar el temps d’aquelles vetllades, mentre fumaven aquell tabac de pota, entaulaven aquelles llargues xerrades, però mai discutien uns amb els altres, amb les temàtiques que tocaven, tampoc hi prenien part les dones, madona o la criada, per exemple.
LES SENZILLES CONVERSADES. Un vespre varen treure el tema de les medecines, que temps enrere feien a casa, per curar ferides, i un dels tants vas explicar com es feia l’oli de Sant Joan, deia que agafaven un bòtil d’oli d’oliva que faltessin tres o quatre dits per ser ple, després hi ficaven un pessig d’herba de Sant Joan, i l’havien de tenir dins el bòtil 40 dies i 40 nits, sempre al sol i la serena, després ja es podia emprar, però com més estona hi havia que estava fet, més bo feia. També va explicar com es feia l’oli de serp, que també feien servir per curar talls i ferides. Açò va dur a treure conclusions, de molts dels remeis i curacions dels medicaments fet a casa. Amb aquestes senzilles conversades del temps passat, la gent del camp passava les vetllades. En aquell temps la ràdio, sols arribava a la gent del poble, i encara no per tot. Ara, la televisió, sols no la somiaven.
LES XERRADES HISTÒRIQUES. Aquestes xerrades com dic, eren senzilles, però vegades en treien d’històriques, per exemple sobre la Guerra Civil. En aquell grupet de missatges, n’hi havia dos, que havien estat tancats, és molt curiós perquè un era de dretes i l’altre d’esquerres, o sigui, que un l’havien tancat per esquerrà, mentre que l’altre l’havien tancat per dretà, tant un com l‘altre i varen fer poc temps tancats, però cada un contava la seva història de com l’hi havia anat.
En aquell temps, un servidor era molt jove, i de la passada guerra, sols en sabia allò que havia sentit contar, però sempre he estar demanador, i aquests temes d’història ja eren del meu interès.
Aquells homes me donaven tota casta d’explicacions d’aquella desgraciada guerra. En una d’aquestes conversades, que es poden catalogat d’històriques, va sortir el tema de l’afusellament de molts de capellans, sense cap motiu. El que era d’esquerres va contar que ell aquell vespre de la matança, dels capellans del vaixell presó «Atlante», estava de guàrdia, i contava que ho havia passat malament, perquè fou desastrós. Aquest fet i d’altres, estan enregistrats a la història de la Guerra Civil de Menorca.
En aquesta xerrada, també hi va prendre part s’àvia de la casa, que era molt religiosa, una madona antiga de rosari cada dia, per tant aquelles morts i les altres la varen ferir molt fort, i va contar de la forma que havien afusella't un capellà a Ciutadella (no citaré el nom per no ferir la sensibilitat de ningú). D’aquest capellà, s’àvia contava que un falcat de jovenots armats amb fusells, i beguts, de molt males maneres, l’havien tret de casa seva, i al mig del carrer també varen treure tots els seus llibres, els varen cremar i mentre cremaven, a ell el varen afusellar.
Sentir contar aquest fet feia aborronar sla pell, no sé si està enregistrat a la història, però és digne d’estar-hi. També l’altre missatge, que era de dretes, contava que un poc abans d’acabar la guerra, l’havien tancat a Fornells i va fugir, però damunt el pont de Son Granot, a Ferreries, va trobar un home mort, que havia donat la sang, i mentre el mirava, li va ploure de dalt l’ermita un ruixat de bales, es va tirar dins el torrent i va sortir per l'altra banda, mentre cercava refugi darrere una roca, però fins a fosca negra no va poder fugir, perquè si no també el maten.
Aquestes xerrades eren l’únic entreteniment per passar les vetllades d’aquells senzills missatges del camp d’un temps passat, que ja queda molt enfora. Algunes són purament senzilles, però d’altes són històriques, i malgrat siguin dignes de recordar, val la pena pregar a Déu, perquè aquella guerra, com la postguerra, no tornin a passar. Fins un altre dia.
