Memòria selectiva després de la covid

Salvador Illa i Fernando Simón són presentats com a herois d’aquells moments crítics mentre Isabel Díaz Ayuso és qualificada d’assassina. Així ho ha arribat a dir la portaveu del PSOE a la capital després de veure el telemarató on TVE va presentar la presidenta madrilenya com a culpable de la mort de 7.291 avis a les residències.

Noticias relacionadas

Jésica, sense treballar, anava per feina

Más noticias relacionadas

El plantejament del documental neix d’una idea preconcebuda que pretén reforçar sense cap contrast. Podrà ser efectiu des del punt de vista emocional, però deforma la realitat i açò no és periodisme. A tot Espanya vam tenir morts en residències, hospitals col·lapsats, manca de material i criteris de triatge, decidits per sanitaris, segons l’estat de salut previ i l’edat de cada pacient.

El drama va passar aquí i a Madrid. I tant Francina Armengol com Isabel Díaz Ayuso van fer el que van poder davant una crisi inèdita. Cinc anys després, però, sembla que només importen els morts que es poden emprar com a arma política. Una distorsió que practica, justament, un govern central que va fallar estrepitosament en la prevenció davant de l’arribada imminent del virus, quan va ignorar tots els avisos primer de la Xina i després d’Itàlia.

Aquesta història no va d’assassins sinó d’incompetència política. La dels que estaven en un altre tema i van retardar la presa de decisions. Quantes similituds amb el que hem vist després amb la DANA de València. Salvador Illa va ser el Carlos Mazón de la covid.