Amb el cas dels comentaris ofensius de l’actriu Karla Sofía Gascón es torna a xerrar de la cultura de la cancel·lació, que no té res a veure amb el fet que cada vegada es cancel·lin més actes culturals per por al mal temps. Consisteix a promoure el boicot a l’obra d’un artista o escriptor per coses lletges que ha dit o fet a la seva vida personal.
Jo som partidari de separar obra i autor. No cancel res. No vull deixar de banda una gran producció cultural creada per persones brillants que consider imbècils, arrogants, masclistes, intolerants... Encara més, resulta enriquidor i molt higiènic llegir, per exemple, llibres d’escriptors de qualitat que estan al pol oposat a les nostres idees.
A l’àmbit domèstic sovint tampoc se separa l’obra del seu autor. Costa lloar, reconèixer públicament, que aquell familiar odiós i fanfarró, narrador en bucle de viatges exòtics i dinars èpics inflamats, fa una paella deliciosa. Li trobarem qualsevol pega. O que el veí que sempre diu coses com «i per què no hi ha un Dia de l’Home?» o «totes les ajudes són per als immigrants» té un jardí meravellós. O que el company del taller egoista, pilota i que ens disputa per fotre les vacances d’agost és un virtuós dels canvis d’oli.
El Govern acaba de proposar, entre altres idees, apujar l’ecotaxa per afrontar la saturació turística. La mesura es pot veure bé o no. Cadascú dirà la seva. Però resulta molt difícil entendre que el PP defensi aquesta obra seva ara que governa i la demonitzés no fa tant, quan era d’un altre. I que una part de l’oposició ara li posi pegues, molt matisades però pegues, i abans, fa dos dies, la defensés.Tot simplement perquè canvia l’autor de la mateixa obra. Quan algú, dirigent o ciutadà de carrer, s’oposa, per sistema, sense excepció, a tot el que planteja un partit concret practica una cultura de la cancel·lació. En política és el més habitual. No és casualitat que la cultura de la cancel·lació tengui tant a veure amb allò que s’anomena políticament correcte.
