Diumenge passat unes dos-centes persones vam caminar des del far del cap de Barbaria fins el far de la Mola en la delicada i preservada illa de Formentera. Al llarg d’uns alts penya-segats sobre la immensitat del mar i la immensitat del cel ple de nuvolats estratificats provocant en l’esperit aquell astorament transcendent que dona sentit a la vida. Per seguir per una llarga platja caminant sobre una infinita i elàstica passarel·la de fusta. Per remuntar la Mola decorada en quantitat de sabines, romanís, olivardes, pins, i múltiples flors de colors vius.
Una experiència sublim, caminar tot mirant, observant, contemplant la immensitat de la natura.
Tenim, no sempre al nostre abast. diversos motius de plaer i alegria però el de caminar mirant és un dels més assequibles i més gratificants. Caminar per la natura aporta una joia estètica que mou el nostre esperit a cuidar-la i a conservar-la.
Potser sigui extremat, però estic segur que funciona: «Camina i te posaràs en marxa per salvar el planeta». Aquesta podria ser la consigna que estaria bé implantar de manera generalitzada per prendre consciència de la meravella de la naturalesa de la qual en som part inseparable.
Endavant, a Menorca tenim encara més fars. Som-hi tothom a caminar. Caminar és sostenible, saludable i dona entrada a la inspiració. Ja deia en Beethoven: «Un dia sense caminar és un dia perdut. I a damunt ajuda a dormir».
(Un parell de somriures de complicitat, doncs cal preservar el planeta dels nostres fills).
