Moltes vegades me passa que quan me pos a pensar en diferents temes sobre què escriure me venen tantes idees que no sé quina triar. Supòs que sa indecisió és un sentiment que compartim aquells que encara creim amb s’art de sa paraula i en sa importància de transferir es nostros pensaments o records a qualque cosa més fiable que sa memòria. Voldria condensar totes aquestes idees en un sol article, però no és qüestió de fer un mesclòrum inintel·ligible per voltros, es lectors, o que es director d’«Es Diari» retiri sa meva secció per excedir-me en s’espai.
Contradictòriament hi ha dies que quan m’assec a teclejar sent un buit creatiu a nivell d'escriptura que fa que me plantegi deixar-ho per un altre moment més inspirador. Per a aquells que esteim bona part des dia davant un ordinador, saturats d'informació i sobrestímuls, sabem que un bon article ha d'estar sempre enfocat a aportar coneixements d'interès as lectors. I no val simplement citar, copiar o plagiar. És a dir, que si narres una història has de procurar que enganxi, que sigui original, divertida o interessant, i que conclogui amb qualque cosa que serveixi a qui te llegeix.
Qui escriu en un mitjà s'enfronta as dilema de mantenir es rigor sense resultar fad i avorrit o atreure s'atenció amb un titular estrident perquè sa gent llegeixi es seu contingut, encara que sigui inexacte o directament fals. Aquest seria es típic enllaç clickbait -que es podria traduir com a esca de clics- pensat per atreure sa curiositat des lector amb un titular sensacionalista i aconseguir que hi pitgi damunt, com es peix queda enganxat a s’ham. Sa finalitat d’aquesta estratègia que ja trobam a molts continguts digitals és obtenir sa major proporció de clics possibles, que tenen com a objectiu generar ingressos publicitaris.
Amb es creixement des món digital, sa necessitat d'immediatesa en sa informació i ses experiències que mos proporcionin emocions han fet que ses pràctiques poc rigoroses s'estenguin a gran part des mitjans.
Aquests tipus de titulars són un gran reclam. Són poderosos perquè juguen amb sa morbositat i sa curiositat des lector, però després no compleixen amb allò que prometen. Molts d’aquests clickbaits empren un llenguatge que evoqui expectació; «Si no fas clic, mai sabràs què va passar». Altres fan ús de contingut emocional acompanyat d’imatges que no tenen res a veure; «Sa increïble història d’aquest fillet de 5 anys que va salvar es seus 3 germans i es seus pares d’entre ses flames». Molts també abusen de verbs d’acció (imperatius); «Mira què passa si pitges damunt». «Escolta què li confessa sa seva dona abans de morir». «Llegeix açò i no t’ho creuràs». I sobretot es que més curiositat generen són es llistats de mil coses diferents; «Es 10 errors més greus que tots cometem». «Ses raons per ses quals mai podràs ser ric».
Però no malpenseu. Amb es meu titular d’avui no pretenc tirar cap esca ni manipular o confondre ningú. No ha estat sa meva intenció encapçalar aquest article amb un títol que no fos honest i fidel, encara que sigui amb una part des seu contingut. I me perdonareu, però avui és un d’aquells dies en què ses idees me venen a boldros tant com ses 13 coses (o més) que m’indignen i que no puc callar:
1. Sa manca de valors i sa vulgaritat alarmant de sa societat d’avui; 2. Es materialisme i consumisme exacerbat; 3. Es fals feminisme que ha malversat es seu significat original i que no ha estat capaç de salvar ses dones; 4. Sa ignorància, sa superficialitat i s'estupidesa que genera imparable es món digital; 5. Sa frissera absurda de molta gent per arribar a no saben on, volent abastar moltes coses a la vegada per finalment fer-ho tot a mitges o malament; 6. Es drama i victimisme en què s’ha convertit tot allò que tengui a veure amb sa igualtat de gènere, ses persones de raça negra, sa comunitat lgtbi+; 7. Sa dictadura lingüística que fa que a sa mínima t’anomenin masclista, racista o homòfob; 8. S’incivisme de sa majoria d’usuaris de patinets elèctrics i sa total permisivitat cap a ells; 9. Sa manipulació, es borreguisme social, sa creació i adoració de mites falsos (cantants, models, socialitis, influencers); 10. Sa quantitat de gent que viu instal·lada en es sistema d’ajudes socials, estant perfectament capacitada per fer feina i cobrir sa creixent demanda de personal en tots es sectors; 11. És baix nivell intel·lectual de s’anomenada generació Z (sense ànim de generalitzar) amb dificultats ortogràfiques gravíssimes, de comprensió lectora, de pensament crític, d’ús de vocabulari bàsic, amb desconeixement de fets històrics i dades geogràfiques bàsiques, incapacitat d’argumentar, en definitiva, de pensar; 12. Sa impossibilitat des nostros joves a s’accés a un habitatge digne; 13. Que de tan acollidors com volem ser arribem a veure transgredits drets, costums, cultura, identitat i espais propis.
Ara toca as lectors jutjar. En darrer terme sa responsabilitat és seva. Ells són qui han de llegir es continguts amb esperit crític i saber gestionar sa informació que consumeixen. S’han d’aturar a pensar, reconèixer si està sesgada o no, llegir-ho tot i filtrar allò que sigui pertinent. Però sobretot no jutjar sa informació només pes títol.
