En una d’aquestes tertúlies cridaneres que es prodiguen en la televisió local es va encendre un esperpèntic debat sobre les 50 mesures de l’Obra Cultural Balear relatives a la sostenibilitat cultural i lingüística, que ha presentat al grup de patrimoni cultural de la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat que impulsa el govern de les Illes Balears.
Tot i que les propostes de l’OCB venen precedides dels referents legals i compromisos internacionals de sostenibilitat que són d’aplicació en l’àmbit cultural i lingüístic, també en l’activitat econòmica i turística, l’actitud dels contertulians era d’ignorar-ho de forma evident. La veu cantant, que marcava pauta i argumentari, era el representant de Vox, qui seguint la nova línia política i editorial del mitjà amfitrió, pontificava i ridiculitzava les mesures, inventant-se actuacions nocives que res tenien a veure amb el contingut real d’aquestes. Només els hi faltava afirmar que a l’OCB mengen cans i moixos, per no desdir de les tècniques de manipulació del discurs que acostuma a fer l’extrema dreta.
El que em va preocupar no va ser Vox amb la seva dèria, sinó la intoxicació d’aquest fals relat entre d’altres contertulians que, teòricament, haurien de defensar amb arguments més sòlids la nostra llengua i cultura, i era obvi que desconeixien el vertader abast de les 50 propostes i donaven per cert el discurs alarmista i antimallorquí que fan servir els seguidors d’Abascal. No podem dubtar entre els que ens defensen com a país i els que tenen com a objectiu la nostra desaparició com a poble, per molt moderats i equànimes que vulguem esser. No hi pot haver complicitat amb la demagògia de qui no té escrúpols contra la nostra identitat.
En la pel·lícula «El silenci dels anyells», el protagonista, un psiquiatra caníbal tancat en una presó de màxima seguretat, col·labora amb una policia a resoldre un cas mentre analitza la personalitat de l’agent. En una de les trobades li diu que no pot amagar que ve d’una llarga nissaga de gent que ha patit fam. L’ordenació del turisme a les Illes Balears no tan sols ha de servir per regenerar una economia que ha d’anar més enllà del negoci que ens alimenta, ha de tenir visió de país si vol tenir futur.
