Hem celebrat recentment la Diada del poble de Menorca i aquestes celebracions són sempre un bon moment per analitzar per què et sents integrat dins una comunitat. Crec que els menorquins i menorquines estimem la nostra petita terra i la nostra petita mar fins a la medul·la dels ossos. La sentim tan nostra, tan íntima i propera, tan apamable, que la podem repassar mentalment tota ella, i el sentiment ens abasta tota la geografia.
Però hi ha una altra pàtria que ens pren el cor i és la gent que l’habita. Uns quants milers de persones que són i han estat capaces de generar un tarannà, una idiosincràsia, tan particular com magnífica. Que una comunitat que cabria en una barriada d’una gran ciutat pugui multiplicar les iniciatives i guanys, tant col·lectius com individuals, com ho fa la nostra roqueta és quelcom vertaderament sorprenent i excepcional. I això fa que ens emmirallem en els nostres conciutadans per forjar una identitat que ens omple d’orgull i de menorquinitat. L’important d’aquests dies grans no és tant el fet històric (tenyit o no de correlat religiós) que se celebra, sinó la comunitat que li dona sentit de ser.
Així, entre tots vosaltres, es construeix la meva menorquinitat.
