Sempre he cregut en la classe política i en la seva voluntat de voler millorar la vida dels ciutadans. Però darrerament, admet que començ a estar un poc enganat. La política s’ha tornat totalment destructiva i els partits sembla que tenen com a únic objectiu anar a destrossar l’adversari.
Exemples n’hi ha deu mil als darrers temps, i a tots els nivells: des de la política municipal, passant per la insular, la balear i sobretot la nacional. Des de Ciutadella on el partit de l’oposició ve a dir que el nou equip de govern no és legítim, a la polèmica aprovació dels pressuposts al Consell, passant per les faltes de respecte constants en el Parlament balear i la trifulca entre partits, dia rere dia al Congrés dels Diputats.
La darrera batalla d’aquesta política destructiva s’ha viscut de nou al Congrés, arran del decret òmnibus, que inclou un grapat de mesures socials, que van des de la pujada de pensions, les bonificacions del transport, ajudes als municipis valencians prr la DANA o la pròrroga de la pujada del Salari Mínim Interprofessional. El decret no s’ha aprovat i aquestes mesures han decaigut, encara que al final amb un acord a darrera hora amb Junts farà que, en principi, s’acabi aprovant.
Així i tot, el mal als que creuen amb la política ja està fet. Des de fa dies PSOE i PP es llencen acusacions mútues, per no haver aprovat unes mesures socials amb què tant uns com els altres estan d’acord, ja que és evident que beneficien els ciutadans.
Els socialistes carreguen contra els populars per votar en contra del decret, mentre el PP li diu al PSOE que miri al seu soci, Junts, i a la vegada lamenta que hagi portat les mesures totes juntes, per intentar obligar-los a votar a favor de coses que realment no hi estan d’acord. I així han anat passant els dies i els partits fent càlculs per culpabilitzar l’adversari que els jubilats visquin amb la incertesa de saber si el febrer cobraran manco que el gener, sense ser conscients que els nostres majors no són estúpids i saben perfectament que la culpa és dels dos, per no deixar les picabaralles i haver aprovat ja unes mesures, que tant uns com els altres, diuen que són bones per als ciutadans.
