Ben segur que passa en altres pobles de Mallorca, de les Balears, dels Països Catalans i d’Europa, però jo conec el cas de Campanet i cada vegada que hi pens no puc sinó quedar meravellat. Les societats humanes que funcionen són aquelles que són capaces de crear sentiment de comunitat i vincle de pertinença. En aquest sentit, Campanet és una fàbrica esplèndida de produir (diguem-ho així) campaneteritat. Ho he vist en els meus fills, i en el meu fillol i la meva fillola i en els meus nebots, també en els fills i les filles d’amics i de coneguts: des de molt petits senten Campanet com una pàtria, íntima però també oberta i compartida. La senten com una petita pàtria en el sentit més pur i net del terme. És preciós i emotiu, és clar.
Ara bé: això no seria possible sense els centenars de campaneters i de campaneteres que, sense treure’n rendiment econòmic, dedicant-hi temps, esforços i passió, s’organitzen entre ells i creen esdeveniments que, per dir-ho amb l’expressió tòpica però exacta, ‘fan poble’. Hi he pensat sovint aquest Nadal, durant la Nit i el Dia de Reis i durant el Dia de Reis. La representació, com cada cinc anys, de l’obra «Els Reis o Sa venguda del Messies» va congregar més de cinc-centes persones a l’església parroquial, i va ser esplèndida: teatre amateur, sí, però de primera categoria.
Són, només, un parell d’exemples de gent que s’organitza per fer poble en el sentit més viu i noble de la paraula, però n’hi ha molts més: la Coral de Sant Miquel (amb els seus concerts periòdics), l’organització de joves de Sa Llengua Bona (Carnaval d’estiu, el multitudinari dinar anual de quintos), l’Obra Cultural Balear i la Revista de Campanet (el producte cultural més valuós i important de tota la història del poble, més del que ho serà mai cap llibre d’autor campaneter), la Penya Mallorquinista Bartomeu Beltrán, les activitats del gimnàs Activa’t i, per descomptat, tot el que té a veure amb el Club Esportiu Campanet, que entre jugadors, pares i seguidors mobilitza masses, i del qual se’n pot dir que, literalment, és més que un club. Idò això: que moltes gràcies.
