TW

Mon pare, que ens va deixar l’any 2006, era un home savi que va viure moltes etapes difícils al llarg de la seva vida. Nascut l’any 1922, va créixer en una època marcada per grans canvis i incerteses. Tot i així, ell sempre va tenir clar un principi fonamental: la importància de tenir una llar.

«Una casa és la base del suport de qualsevol situació que se’ns presenti durant la vida», ens deia amb veu serena. Aquestes paraules, sempre les he tingut gravades. El seu consell no era només pràctic; duia implícita una filosofia de vida que ell havia après a través de les seves pròpies experiències.

He anat a cercar la fotografia de sa Placeta, una façana que cau de vella i que va fotografiar quan va acabar de comprar la casa, abans de la reforma. Recordo com, de petita, escoltava les històries sobre com havia venut els baixos de l’habitatge per reformar la nostra planta alta i sol·licitar menys pessetes al banc. Les estances abans eren molt grans, les habitacions acollien famílies nombroses, i, a diferència d'avui, tothom compartia el mateix bany. Ell ens explicava que, independentment de les dificultats que poguéssim trobar en el nostre camí, tenir un lloc propi ens donaria estabilitat i seguretat.

Torno a contemplar la façana, i em sembla veure'l treballar després de la seva jornada laboral fora de casa, als porxos, on encara feia una mica més de feina. Les seves mans eren hàbils i, sobretot, feineres. Vaig comprendre que una casa no és només un edifici. És un refugi, un lloc on els somnis prenen forma i les famílies troben consol. A casa, sempre et sents salvat dels problemes. El meu pare sabia que una llar no era només maons i ciment, sinó també records, amor i moments compartits.

Noticias relacionadas

Les Balears comencen el nou any amb l’habitatge més car de tot l’Estat. Gesvalt, empresa especialitzada en consultoria, valoració i taxació immobiliària, ha indicat fins a 3.094 euros el metre quadrat, després de créixer un 11,3% interanual el quart trimestre. Les mateixes dades refereixen al lloguer, amb un increment interanual del 9,5%, fins a situar el preu als 18,06 euros/m2.

El mercat més car de les illes continua sent Eivissa, i segons les xifres de «Idealista», la pujada més gran entre els municipis de les illes es va produir a Ciutadella (22,8%) seguida d'Alcúdia (18,1%), Manacor (13,1%) i Palma (12,8).

Que Menorca és sinònim de turisme ja no deixa lloc a dubtes, però és crucial que trobem un equilibri que ens permeti conservar la nostra identitat i, sobretot, mantenir la qualitat de vida dels residents. Actualment, el benestar dels illencs està en perill, i aquest és un debat prioritari que hauria d’involucrar tots els sectors de la societat i marcar l’agenda política.

Els nous anys estan plens de propòsits, però també representen un desafiament. Mereixem gestionar el conjunt de recursos disponibles (econòmics, culturals, polítics i socials) amb clars beneficis per a la comunitat. És imprescindible trobar fórmules que ho facin possible.

Com deia el meu pare, una vivenda és molt més que una simple casa; és el fonament de la nostra vida. No podem permetre que els factors econòmics i la política decideixin deixar-nos sense ella.