Vaig conèixer a José Luis Ortega Monasterio el dia de Sant Esteve de l’any 1966, a ca seva de Barcelona, junt amb Nito Pons Riera de Ferreries, assajant les «jotes parranderes» a estrenar a la Casa de Menorca. Aquí es va iniciar una amistat mútua que va durar fins el dia de la seva mort l’any 2004.
Fa un mes, em van dir que a TV3 havien emès una «docusèrie» de tres capítols aparentment ben documentada, on es deia que el mestre Ortega Monasterio era un dels propietaris d’un prostíbul ubicat a Ventalló (Girona) on treballaven noies menors d’edat. Es fa referència a un judici fet l’any 1992, que va determinar un seguit de condemnes de presó, però on no va aparèixer ni va ser imputat Ortega Monasterio, encara que el seu nom surt a la (citat) citada «docuserie», per (en) boca d’un cambrer jove, destacant sobre els condemnats, poc o gens coneguts, mentre que ell era molt conegut per les seves cançons i havaneres.
El passat dia 23 de desembre «Es Diari» va publicar un article on es feia ressò d’aquest desagradable assumpte, correcte pel que fa a les notícies difoses per aquesta sèrie televisiva, però que m’ha induït a escriure aquests contrapunts:
1- Ortega Monasterio havia escrit l’havanera «El meu avi» l’any 1968, que acabava dient: «Visca Catalunya, visca el ‘català’», expressió no gens acceptable per aquelles calendes.
2- L’any 1976 va ser arrestat devers mig any per una presumpta afiliació a la Unión Militar Democrática (UMD), que mai es va demostrar i, posteriorment, sotmès a un Tribunal de Honor, que va decretar la seva expulsió de l’exèrcit espanyol. Val a dir que aquests ‘Tribunals’ eren una anacrònica herència dels temps on la justícia militar estava per damunt de la justícia civil. José Luis, caparrut com una banya, va defensar el seu honor entre els anys 1979 i 1985, quan per sentència del Tribunal Supremo va ser readmès a l’exèrcit amb el grau de coronel. Aquí es van acabar els dits tribunals d’honor gràcies a la seva personal perseverança.
Ara rebufen velles històries, sense cap sentit i amb una pudor no gens agradable.
He sentit a dir que hi ha grups d’havaneres que han decidit no cantar les seves cançons i, fins i tot, qualque Ajuntament ha tapat alguna placa que hi havia en el seu honor. Encara que «El canó de Palamós» continuï callat, ell deia que el major triomf d’una cançó era que la gent se la fes seva, oblidant qui era l’autor. És el cas, per exemple, de «La balada d’en Lucas» que molta gent creu que és un tema menorquí, (és de Palamós, el municipi que tapa plaques i rètols) i no sabent qui és l’autor, que no és altre que el mestre Ortega Monasterio.
Aquest esquitx només pretén ajudar a restaurar l’honor de mestre Ortega Monasterio, res més.
