Va ser un discurs crític, perquè es moment ho demana, però no va ser un discurs pessimista. El rei Felip VI va reivindicar sa història portentosa d’Espanya i també es present. Va recordar entre d’altres coses que es nostro és un gran país, una nació modèlica en es procés democràtic de ses darreres dècades. Vuit dies després de Nadal se segueix analitzant, i amb raó, tot allò que va dir es nostro cap d’Estat perquè va tenir una càrrega política molt més important que altres vegades.
Jo crec que el Rei s’hauria estimat més no haver d’intervenir amb tanta contundència en es debat públic. Si ho va fer és perquè veu allò que tots veim: sa degradació de sa política espanyola, sa permanent renou de fons de sa discòrdia, es constants insults creuats, es sacrifici des consens en nom des sectarisme, sa confrontació política convertida en norma que ignora es grans desafiaments des nostro país.
EN AQUEST SENTIT es monarca va fer una advertència sobre sa disputa política -legítima, però massa vegades escandalosa i estrident- que no deixa sentir s’autèntic pols de sa ciutadania, en una possible referència a sa falta d’acord i diàleg entre govern i oposició. Va demanar que aquesta disputa no impedeixi escoltar una demanda encara més clamorosa, de serenitat, que es reclama a s’esfera pública i a sa vida diària, per afrontar es projectes col·lectius o individuals i familiars, per prosperar, per cuidar i protegir es qui més ho necessiten.
Es afectats per sa DANA de dia 29 d’octubre van ser es fil conductor, principi i final des missatge del rei Felip VI d’aquest 2024; des de ses conseqüències de ses greus inundacions i es fang, que van deixar 231 morts, tres desapareguts i quantiosos danys, fins as moviment solidari des milers de voluntaris. Va tenir una referència destacada pes model esperançador d’aquells joves voluntaris que van anar a València a ajudar des des primer moment, donant una lliçó moral a sa resta de generacions.
Aquest compromís amb es bé comú que va demanar fins a set vegades as nostros dirigents l’acredita amb sa seva conducta: «Totes aquestes emocions —ses que commouen i reconforten i ses que fan mal i desanimen— sorgeixen d’una mateixa arrel: sa consciència des bé comú, s’expressió des bé comú, o s’exigència des bé comú».
Per açò sa Monarquia avui se troba en es seu millor moment, que contrasta amb es pitjor moment de sa nostra classe política.
Encara que sense esmentar-la, el Rei també va recordar sa seva primera visita a Paiporta, zona zero de sa catàstrofe a València. En aquesta ocasió i en altres posteriors, va assegurar haver reconegut en sa feinada ingent de voluntaris anònims sa solidaritat en es sentit més pur, i també haver comprovat i entès en es perjudicats sa frustració, es dolor, sa impaciència i ses demandes d’una major i més eficaç coordinació de ses administracions. Tampoc va dubtar a reivindicar sa importància que ses ajudes arribin a tots es que ho necessitin, perquè puguin reconstruir es futur pes qual totes aquestes persones tant han lluitat.
Sa dificultat per accedir a un habitatge és un altre des assumptes que es monarca va destacar en es seu discurs com un problema que preocupa sobretot as més joves. I en aquesta qüestió va reiterar sa demanda de diàleg que condueixi a solucions que facilitin aquest accés a s’habitatge en condicions assumibles, especialment per as més joves i es més desprotegits, ja que aquesta és sa base per a sa seguretat i es benestar de tants projectes de vida.
Sa convivència, una altra idea molt repetida, també va aparèixer en una crida a respectar ses lleis i normes bàsiques de convivència i civisme, com un des pilars hora de tractar es tema de sa immigració. El Rei va defensar un plantejament humanista des problema migratori. Va demanar lluitar contra ses màfies, emperò sense perdre mai de vista que rallam d’éssers humans.
DAVANT AQUEST MISSATGE serè i realista d’un cap d’Estat que coneix es problemes des espanyols contrasta més que mai es balanç triomfalista d’un president acovardat que no es fa càrrec de s’estat d’ànim des seus governats. Sa fugida den Pedro Sánchez després de ser agredit i sa imatge enfangada dels Reis, que van suportar sa indignació ciutadana Paiporta, simbolitza un sistema polític i institucional fet malbé, que ha entrat clarament en fase crítica. Açò no obstant, no deixa de tenir sentit que un incansable missatger des consens com és el Rei disgusti as dos extrems minoritaris de s’arc polític, sobretot per s’estratègia antisistema que han adoptat, i perquè sa Corona és sa garant des sistema.
Naturalment en Pedro Sánchez no s’ha donat per al·ludit i començarà s’any amb es francomodí a tot drap, intentant dividir artificialment sa societat per tractar de cosir ses esquerdes de sa seva majoria Frankenstein, formada per enemics declarats de sa Corona i de sa Constitució.
Tots es esforços que fa el Rei per unir-mos els fa es President per dividir-mos.
