El deliri de grandesa de pretendre construir una torre tan alta que arribés al cel va ser castigat per Déu amb la total incomprensió entre els éssers humans. Aquesta falta de comunicació segons el passatge bíblic va ser deguda al fet que el càstig consistia que van començar espontàniament a parlar en diferents llengües incomprensibles entre elles. Un xivarri total.
Sens dubte una encertada metàfora de la falta d’enteniment entre nosaltres. Fins i tot rallant la mateixa llengua les desavinences, les trifulgues entre nosaltres estan a l’ordre del dia. No és fàcil posar-nos d’acord. Cadascú de nosaltres té la seva manera de veure les coses i de com hem de viure i així el diàleg es fa molt difícil. I això passa a tots els nivells: baralles domèstiques, baralles polítiques, més de 35 conflictes bèl·lics per tot el món. I una greu crisi climàtica que ens està passant per damunt per culpa d’aquesta falta de comprensió, separats i impotents.
Però no, sí que hi ha maneres d’anar junts i en harmonia. Han descobert el prodigi col·lectiu que es crea al cantar junts? És dels pocs moments en la vida que hi ha un acord total. Tots al mateix ritme i proferint les mateixes paraules es crea un miraculós espai musical d’unitat. Clar que sempre hi pot haver una veu dissonant.
Pot ser encara millor fent uns minuts de silenci totes plegades, i si és per la Pau ja és insuperable. Aquí un exemple recent a l’ermita de Sant Esteve a Alcalfar. Per un 2025 en Pau. Ja sigui en silenci o cantant.
