Amb motiu de la 58ª jornada mundial per la pau el 1r de gener de 2025, el Papa Francesc ha fet públic el seu missatge amb el títol «Perdonau les nostres ofenses, concediu-nos la pau». De la lectura atenta d’aquest text en podem extreure tres passos a donar en el camí cap a una pau ben fonamentada i duradora. El papa emmarca el seu missatge en el convocat any jubilar de 2025 dedicat a l’esperança i la pau.
Escoltar per veure-hi
No ens podem acostumar a les contínues males notícies com qui veu una sèrie televisiva. Hem d’escoltar-hi el clam d’auxili de les víctimes del mal estès arreu del món, com el «crit de la sang del meu germà Abel» que el Creador recull i ens el fa arribar a nosaltres, caïnites per acció o per omissió. Ens hem de fer ressò de tantes situacions d’explotació de la terra i d’opressió del proïsme.
Aturem-nos a veure què passa i per què passa. Darrere d’uns culpables fàcilment identificables, vegem-hi unes estructures de pecat ben consolidades, de les quals en som, poc o molt, còmplices: unes estructures basades en la lògica de l’explotació dels més forts contra els més febles. Aquest sistema, instal·lat en la política i una cultura propagada pels grans mitjans, produeix desigualtats, un tracte inhumà dels migrants, la degradació ambiental, les falsedats que ens desinformen, la manca de diàleg, la justificació de la despesa militar.
Escoltem atents el crit d’una humanitat amenaçada, sentim-nos-en corresponsables. S’hi juga la sang dels nostres germans. Sentim-nos cridats a rompre les cadenes de la injustícia i a proclamar la justícia divina.
Jutjar per prendre consciència
Deixem-nos aclarir la ment i el cor més enllà d’ideologies i d’interessos particulars. Amb el sant pare Basili de Cesarea interroguem-nos: «¿És que no vaig sortir nu del ventre de ma mare, i és que no tornaré nu de bell nou a la terra? Els meus béns d’on venen? Si dic que venen de l’atzar, som impiu en no reconèixer el Creador que me’ls ha donats».
No som propietaris dels béns rebuts de Déu que no van destinats a uns quants privilegiats sinó a tothom; en som administradors responsables i per açò estem sempre en deute amb el Creador a qui hem de pregar: «Pare, perdonau les nostres ofenses així com nosaltres perdonam els nostres deutors». Som germans i germanes, fills del mateix Pare i, quan perdem açò de vista, ens deixam endur per la lògica de l’explotació, suprema llei del lliure mercat, i no de la corresponsabilitat solidària segons el designi del Creador.
Actuar per canviar-nos i canviar el sistema
Reconeixent que «cap persona no ve al món per ser-hi oprimida» i que hem «nascut per a ser lliures segons la voluntat del Senyor», deutors i necessaris els uns dels altres segons «una lògica de la responsabilitat compartida i diversificada», canviem-nos la mentalitat i el cor. Només d’«un cor desarmat de l’angoixa i la por de la guerra i alliberat de la mentalitat del prestamista, pot rebrotar l’esperança de la pau».
No basta la conversió personal ni uns actes esporàdics de filantropia. Som convidats a viure el jubileu 2025 com una oportunitat per a restablir la justícia de Déu en tots els àmbits de la vida: l’ús dels béns de la terra i la possessió dels seus recursos, la relació amb els altres fent-nos pròxims d’ells, el respecte envers els pobres i els qui han caigut en desgràcia.
Impulsem accions que vagin capgirant el sistema i la cultura imperant com: la condonació internacional dels deutes, una nova arquitectura financera basada en l’harmonia entre pobles, la creació d’un fons mundial (sostingut amb doblers descomptats del pressupost militar) destinat a l’eliminació de la fam i la promoció d’activitats educatives per a un desenvolupament sostenible en els països pobres, el respecte de la vida humana des del seu inici fins al seu final, l’eliminació de la pena de mort a totes les nacions.
No esperem la pau únicament com el final de la guerra, sinó com l’inici, ara ja, d’un món nou poblat de persones diferents i alhora estretament agermanades. Mentrestant seguim pregant: «Pare perdonau-nos com nosaltres perdonam. Donau-nos la pau!»
