Voldria agrair de nou a l’Ateneu de Maó i al seu president Jaume Verdaguer per acollir la PAU en el seu magnífic saló d'actes aquest passat dijous.
En una taula rodona sobre com construir la PAU tres ponents d’altura van fer les seves propostes pacificadores en un món supeditat a una indústria armamentística altament lucrativa.
Miguel Ángel Moratinos inspirat per la vehemència de la PAU ens va fer somiar amb l’abolició de la guerra. Igual que en el segle XVIII se va abolir la tortura institucional, i a finals del XIX se va abolir la pena capital, a on es condemnava a mort a delinqüents i a perversos, ara toca abolir la guerra, a on paradoxalment es condemna a la mort i a la tortura a quantitat de gent bona i innocent.
Una inspiradora reflexió que només fa falta per complir-la que tothom sàpiga que la guerra és un negoci que tot sovint s’alimenta amb els nostres estalvis dipositats en institucions bancàries que segueixen invertint grans sumes en la indústria bèl·lica. I de pas els animo a preguntar, només preguntar per començar, a les seves sucursals bancàries a on inverteixen els seus estalvis.
I també, per aconseguir abolir la guerra, cal que entre nosaltres a nivell domèstic, entre parelles, entre germans, entre amics, entre veïns construïm la PAU. Sabien que el 75% de les parelles discuteixen en el cotxe? I que durant les festes de Nadal augmenta la violència domèstica?
Podríem començar abolint les desavinences familiars durant aquestes festes? Va, ho fem?
Ja sé que no és fàcil, però la vehemència de la PAU ens inspirarà. (Un somriure de complicitat, per favor).
