L’estació que comença el desembre i acaba el març es sol associar a un temps on moltes coses s’aturen, s’alenteixen, s’adormen. Però en els temps que corren, l’hivern és dels pocs moments on es redueixen renous i pulsions exteriors i on, amb sort, podem trobar espais per equilibrar coses.
De fet, hi ha estudis que diuen que el fred estimula la creativitat per motius físics. Sembla que davant un entorn que ens pren l’escalfor, el cos reacciona per superar aquest desafiament i ens facilita més capacitat d’enginy.
Al mateix temps, manco hores de llum i baixes temperatures ens solen induir a la introspecció, al recull interior, i això pot ajudar a trobar moments per a la reflexió una mica més profunda, atès que disminueixen els constants estímuls que solem rebre quan fem una vida més socialitzada.
No podem saber amb gaire encert encara a què dedica el pensament l’esquirol (o la rata sarda) que es reclou al seu nieró calent. Ni quines cavil·lacions tenen les larves refugiades sota uns centímetres de terra, que no fan comptes sortir fins que no hi torni haver llum i escalfor. Ni de què parlen les formigues que han anat recollint menjar i ara van tapant les encletxes que les connecten amb l’exterior.
No sabem gran cosa de la fauna en aquest sentit. Però és que tampoc sembla que sapiguem aprofitar els grans avanços de la neurobiologia per a millorar la mirada dels humans cap el món.
Diuen els experts que han hagut de rebaixar els tests de capacitat intel·lectual en alguns alumnats, perquè darrerament ningú els supera. Una mescla d’efectes nocius de l’exposició permanent a les pantalles dels joves, combinat amb una presència preocupant de contaminants que afecten la capacitat cognitiva, ens està fent involucionar.
Potser per alguna d’aquests dues causes, o per les onades de moda social que també tenen el seu efecte, ara ja tenim fins i tot gent que ha gestionat importants responsabilitats públiques que es declaren contraris a acceptar l’evolució de les espècies i que creuen que el món es va crear en sis dies i un de descans.
Sembla evident que ja ens aniria bé com a societat poder trobar espais per a pensar amb una mica de claredat. El segle XXI no ens està sortint de moment massa bé en aquest sentit. Sense anar més enfora, a Balears hem generat una gran capacitat d’atreure turisme. Però conforme augmenta el nombre de turistes, baixa la nostra renda per càpita comparada.
Fa 14 anys que vam construir una dessaladora a Ciutadella i és el municipi que té l’aqüífer en més mal estat. Hi ha un episodi amb dos centenars de morts i estem fent lleis per no tenir pegues i seguir construint a zones inundables.
Tenim les platges saturades i decidim ampliar els aparcaments. L’Illa vessa de gent i el Consell aprova el pressupost més gran de la història per a promoció turística. No sabem el camí i, en tost d’una brúixola, ens compram unes sabates noves.
Les pluges no han arribat quan s’esperaven aquesta tardor. Haurà estat un any magre en esclata-sangs. A veure si almanco el fred ens provoca una activació de neurones i podem trobar la inspiració extraviada.
