Amor autèntic

- Digui, digui. Som jo, només és que he canviat la sintonia des mòbil en atenció a ses entranyables dates que vivim. I tu, qui ets? Aquesta veu...

- Som el teu amic, l’Albert, l’arquitecte.

- Si, n’Albert.    Tu, no et coneixia amb aquesta veu. T’has fet una operació de cirurgia estètica fonètica?

- No, més bo de fer. M’he davallat l’aplicació Veuslab i et transforma la teva veu amb la que més t’agradi. Jo, per exemple, he escollit la de Salvador Vidal.

- Em deixes com abans, Salvador Vidal? I aquest?

- Sí, és el doblador de George Clooney. M’interessa aquesta veu tranquil·la i amb un deix de superioritat inofensiva de les comèdies romàntiques.

- Espera que ja m’he davallat es programa. Ara, a veure que et sembla: «Bon dia, Albert».

- Em sona, em sona.

- Clar. És sa veu de Constantino Romero. Sempre li he tingut enveja. Jo tenc una veu de capellà, saps, m’ho diu sa gent que m’escolta per sa ràdio. I, a més, tenc un baix to de veu. Record que els redactors dels diaris de sessions al Parlament Balear en passaven un fum. Senyor Portella, em deien, podria parlar un poc més alt? I jo ja ho intentava, però és que era com automàtic. A més, allà, al Parlament, la gent cridava tant que semblava que discutien amb lletres majúscules. Bé, deixem-nos de preàmbuls, a que és deguda aquesta cridada? Feia anys que no en sabia res, alguna en deus dur entre mans.

- Et crid perquè prest formarem part de la gran família d’elegits. Fins ara hem estat separats, però a partir d’ara anirem junts i el futur serà nostre. Serem més eficaços, serem més productius, serem més amables i el món serà de color de rosa. Hem d’acarar aquest nou temps des de la confiança de l’amistat, noi. Per què realitzar esforços innecessaris, si junts tots hi guanyarem?

- Albert, em deixes enlà, que t’empeçoles?

- Josep, tu ets del Banc de Sabadell, no?

- La veritat és que des que van tancar La Veques i Sa Nostra ha acabat com ha acabat, tenc un raconet al Sabadell. Com ho saps?

- Avui se sap tot. Idò, ara tens l’oportunitat de fer molt de bé per la humanitat. Com ja saps, jo som accionista del Be Be Uve A, un accionista humil. I el meu banc està com enamorat del teu. Tot és amor, interès cap, interès zero, amor. Amor autèntic.

- Ja, però tenc entès que fa mig any ens volíeu fotre ben fotuts. Ens vau envelar una OPA que Déu n’hi do. No ho semblava, amorosa. Si existís el delicte d’assetjament bancari bé que l’hauríeu correguda.

- Bé, açò era un altre temps. Com que a les males ens vau dir que no, ara ho feim per les bones.

- Però açò és al revés de com ha d’anar, homo de Déu: primer a les bones i després, si fa falta, a les males.

- Però Josep, és que jo no entenc com és que hi ha gent que creu que no serà bo tenir un banc fort, poderós, capaç de ser un pilar de la nostra societat, serà bo per Espanya. El futur està escrit per nosaltres, per gent com nosaltres, que sabem escoltar.

- Pel que em dius, açò seria com si em diguessis que a Espanya hi ha d’haver un sol partit polític. Així no dedicarien temps a discutir i el podríem aprofitar per progressar, no?

- Tampoc no és açò.

- Ja que em parles amb franquesa, Albert, et diré que no entenc per què si la votació l’han de fer els accionistes per què fan una caríssima campanya publicitària universal, dirigida a tothom. Trobes que la gent del carrer pressionarà els accionistes del Sabadell després de veure aquesta boja campanya de na Montserrat Fortuny? Quin tipus de banc volem? Parlem del nostre futur? Dialoguem? Segur que ens entendrem? Que no veus que la gent percep un BBVA prepotent i una campanya enganyosa? No has llegit els economistes que diuen que és una mala idea? No veus que la fusió farà mal a les petites i mitjanes empreses i, amb un banc que dominés encara més aniríem cap a un monopoli, seria aquest que marcaria les regles del joc. O te creus que hi guanyaràs tu, amb la fusió? No veus que hi guanyarien només els directius que viatgen en jets privats i es compren palauets per passar les vacances a illes com Menorca, fent pujar el cost de la vida als pobres insulars. Açò sí, sempre podràs anar a demanar un préstec al banc.

- Bono, Josep. No t’ho has de prendre així. En honor de la nostra vella amistat, pensa-hi, reflexiona-hi, i quan hagis de votar pensa en el futur.

- Votar? No Albert, si jo no he de votar. Només som un impositor humil, jo no som accionista. Si pogués votar, votaria per nacionalitzar tota la banca.

- Ah, no has de votar. Deu ser un error en la llista que m’han donat. M’han donat cinquanta noms perquè els convenci.

- I segur que t’han promès una prima.