Per anar de cacera no cal viatjar a Botswana, com va fer l’emèrit Joan Carles I per cobrar-se un elefant. De batudes, en tenim diàriament a la política, els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Mai manquen les preses per això, tot i que aquestes molt sovint van mutant d’acord amb els capricis de l’actualitat.
Fa la impressió que les munteries serveixen per compensar les nostres frustracions vitals. Hem vist caceres furioses contra el president Sánchez des que va ser elegit, però al mateix temps també se’n fan contra el cap de l’oposició, Nuñez Feijóo. En els darrers temps hem assistit a espectacles cinegètics contra Begoña Gómez i paral·lelament contra Peinado, el jutge que instrueix el sumari contra ella. Els cans de cacera van sortir en estampida a capturar Iñigo Errejón quan va esclatar el seu cas de presumpte abús sexual, però també contra la denunciant que l’ha posat en el punt de mira. Afortunadament per a ells la recent Dana mortal va desviar la munteria cap a Carlos Mazón, Teresa Ribera i fins i tot contra els científics que alerten de les conseqüències del canvi climàtic com ha estat el cas del pobre Fernando Valladares.
Tot i que caçar sembla ser l’esport nacional, a Menorca tenim la fortuna que els periodistes del Diari surten al carrer amb un bloc, un boli i una gravadora per tal d’informar com cal, en tost d’anar carregats amb un Winchester i bales del calibre 12 a la canana. Per sort, a l’Illa, per tal de metrallar ja tenim els bujots del Diumenge de Pasqua i encara amb restriccions.
